Dilluns vàrem assistir, juntament amb altres companyes que també han estat voluntàries a Quios, a la conferència "La crisi humanitària dels refugiats a Quios" organitzada pel Consell de Mallorca en motiu de la campanya "Mallorca amb Quios" del Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació que va fer Manolis Vournous, el batle de la ciutat.
Hi anàvem molt expectants per saber exactament què explicaria i en què es destinaven els doblers recaptats per la campanya. Durant la xerrada el nostre nivell d'indignació va anar en augment per la tergiversació que feia de la situació, ja que realment el que explicava no tenia res a veure amb el que nosaltres vàrem viure a l'illa. Ara, podríem descriure la conferència com un acte de justificació política i de propaganda mitjançant la qual Manolis presentava una realitat que té molt poc a veure amb el dia a dia de les organitzacions, voluntàries i persones refugiades de l’illa. Entenem que, com a batle, la seva tasca és treballar per la població de Quios i l'arribada de tantes persones ha desviat l'atenció dels problemes de la població i estan desbordats i es senten desamparats per part de la Unió Europea i el govern grec. Però això, en cap cas, justifica que no fes referència a la situació en que es troben les persones refugiades, només al comportament violent al que, segons ell, tenen predisposició persones de certes nacionalitats, una postura completament xenòfoba. Durant el temps que vàrem ser a l'illa l'únic moment tens que vàrem viure va ser provocat pels manifestants grecs feixistes i veïnats cansats d’haver de conviure amb el caos que suposa aquesta crisi a l’illa.
A més, en tot moment va defensar la tasca de les grans ONG, mentre que per la nostra experiència podem dir que qui està al costat de les persones refugiades i s'encarrega de rebre'ls quan arriben, proporcionar-los menjar i assistència sanitària entre moltes altres coses són les petites organitzacions. Tasques que va donar a entendre que realitzaven des de l'Ajuntament, així com el manteniment dels camps i la neteja de les platges, i podem assegurar que això no és així.
Un cop oberta la ronda de preguntes es varen poder distingir dues posicions dins la sala. Hi va haver diverses voluntàries que es varen sentir enganades pel discurs del batle i així ho feren saber al batle i als assistents, al mateix temps que exigiren que expliqués detalls sobre la tasca real del consistori i les condicions en que es trobaven les persones refugiades. Manolis no va fer més que eludir les preguntes i reconegué que aquestes no eren les seves competències i que no li corresponia opinar sobre el tema. Una actitud que denota la manca d'humanitat del seu discurs.
Pensam que és necessari qüestionar-se la destinació dels doblers recaptats per la campanya i fer-ne una anàlisi amb profunditat, ja que estam convençuts que les persones i organitzacions que han col·laborat volen contribuir a millorar la situació de les persones que fugen de la guerra i cerquen una vida digna. Per això animam les persones del Consell i del Fons a escoltar el testimoni de les voluntàries que han estat allà i coneixen de primera mà la situació, per així poder respondre a les necessitats reals de les persones refugiades i, per tant, destinar aquesta important quantitat de diners públics a allò que realment fa falta.
