Calendari

dijous, 21 de setembre de 2017

DIA 13

Avui hem dedicat tot el dematí a comprar el material de les donacions que hem fet després de detectar dues necessitats:

- Mantes per a les persones sense sostre pel projecte One Stop de l'organització Steps. 

- Bolquers i biberons pels infants del Refugee Accommodation and Solidarity Space City Plaza.

I, per acabar el dia, hem duit a terme l’activitat d’informar i convidar al centre de joves Velos Youth delivered by RYS tots aquells joves refugiats que viuen al carrer.

Quan intentàvem xerrar amb ells, hem vist de primera mà com els homes majors que hi havia al voltant els pressionaven per la negociació de serveis sexuals. És realment impactant veure que això es produeix enmig dels carrers d'Atenes, davant la mirada de moltes persones. S’aprofiten descaradament de la situació de necessitat i vulnerabilitat que viuen els joves i, la policia, no només es queda de mans plegades, sinó que quan hi intervé és per demanar la documentació als al•lots.





dimecres, 20 de setembre de 2017

DIA 12

Al vídeo d'avui vos explicam que hem tengut l'oportunitat de visitar el camp de persones refugiades Elefsina.

És un camp tancat que recorda a una presó i això ens ha provocat unes sensacions molt negatives. I, després d'haver parlat amb persones que hi resideixen, encara ens hem sentit pitjor. Ja penjarem fotos perquè el pogueu veure.

video


dimarts, 19 de setembre de 2017

DIA 11

Avui hem tornat anar al City Plaza per fer el dinar. Aquest cop hi hem arribat amb una sensació una mica estranya, i és que ha estat el nostre darrer dia allà, i per tant, a part de les ganes que teniem de tornar a veure a les persones que hem conegut també ens ha sabut greu haver-nos d'acomiadar de totes elles.

Tot d'una que hem entrat a la cuina se'ns ha presentat molt amablement una dona de 33 anys. Ella duu més d'un any a Atenes i és doblement refugiada: la seva família ja va haver de fugir de Palestina i ella va néixer a Yarmouk, un camp de persones refugiades a Damasc, Síria. Allà mateix va estudiar Filologia Anglesa i, en acabar, es va casar i va tenir un fill. Just un any després el seu marit va morir. Ara, ella és a Atenes amb el seu fill que ja té 7 anys i està molt contenta perquè ha passat l'entrevista de sol·licitud d'asil i reubicació. Per ella ha estat un poc difícil, ja que duien un estil de vida familiar que han hagut d'abandonar, ja que té una germana i un nebot que viuen a Alemanya i la seva mare a Noruega. Ella, finalment serà reubicada també a aquest darrer destí i ens explica que es sent molt afortunada per haver aconseguit obtenir l'asil al país que es troba la seva mare per tal de retrobar-se amb ella.




diumenge, 17 de setembre de 2017

DIA 10

Avui vos contam el nostre dia i el "petit imprevist" que hem tengut a dins una caravana peculiar. Esperem que els pròxims dies siguin més productius!

video

Arribada de pasteres a les Illes

Sempre parlam de les illes gregues, però a ca nostra també passa, i cada vegada amb major proporció.

L'arribada de pasteres a les Illes és una realitat desconeguda i interessadament silenciada per mitjans de comunicació i institucions, sobretot per evitar que es denunciï el tracte que reben aquestes persones quan arriben.

dissabte, 16 de setembre de 2017

DIA 9

El dematí ha passat aviat acompanyant i recollint els ''nostres nins'' de l'escola.

Més tard, hem tornat al Refugee Accommodation and Solidarity Space City Plaza a donar un cop de mà a l'hora de fer i repartir el sopar. Avui hi ha hagut molta feina ja que han acudit quasi totes les persones que hi resideixen (aproximadament 400 persones). Quan fèiem els plats ens hem sentit molt frustrats de veure que la quantitat de menjar que donàvem per persona era molt molt escassa perquè ha de bastar per a tothom.

Mentre cuinàvem vàrem tenir l'oportunitat de conèixer la història d'un dels "xefs" més actius de l'squat. És un jove de 27 anys que va néixer a la frontera entre Pakistan i Afganistan. Fa 9 anys ja va ser a Atenes cercant refugi, i el varen tancar a la presó durant 1 any i mig per no tenir papers. En sortir, el deportaren a Afganistan i li varen prohibir la mobilitat total durant 5 anys. En acabar aquest període, tornà a iniciar la mateixa ruta migratòria. Quan per fi va arribar a Europa va passar de camp en camp per totes les illes gregues. Ara, duu 22 mesos a Atenes, ahir va tenir l'entrevista per sol·licitar asil i l'hi han denegat.


Una de les tantes històries perquè això és el que són: històries, sentiments i ambicions, i no simples números.




divendres, 15 de setembre de 2017

DIA 8

Mos trobam de camí a un nou destí. Agafam carretera amb nous amics i amigues amb la ràdio de fons sonant "Despacito". Aquest dia promet una nova visió de la vida de les persones refugiades, però abans d'avançar esdeveniments, toca explicar breument el dia.

Hem visitat una ONG siriopalestina anomenada Jafra. La seva particularitat és que és gestionada únicament i exclusivament per persones refugiades. Hem visitat les seves instal·lacions, que encara s'estan construint, i allà ens han explicat alguns dels projectes que tenen pensats posar en marxa en els pròxims mesos. Aquests es basen principalment en l'educació i l'autogestió de les persones refugiades a Grècia, centrant-se sobretot amb les dones que es troben en una situació més vulnerable.

L'horabaixa hem participat, com cada dimecres, a One Stop. Aquesta vegada, també hi havia també una aturada on es realitzaven proves de VIH. També hem gaudit de música en viu, fet que ha facilitat el canvi d'actitud positiu en les persones que han vengut a sopar i han pogut gaudir dels serveis bàsics que s'ofereixen. És un plaer haver coincidit i haver format part d'un projecte com One Stop i l'organització Steps, on cada persona se sent digne i respectada.