Durant la nostra estada a Atenes hem conegut moltes persones que malauradament han hagut de marxar del seu país cercant una vida millor o perquè la seva estava en risc. Actualment es troben encallats a la ciutat o als voltants.
La realitat és que hi ha persones sense sostre, moltes de les quals no poden alimentar-se correctament, famílies sense recursos, desestructurades, ja que s'han vist obligades a separar-se. Tampoc tenen l'assistència mèdica que necessiten i algunes es refugien en les drogues per evadir-se d'aquesta situació.
Els infants no es poden escolaritzar, ja que a les escoles no hi ha places suficients. Hi ha menors sols, lluny de les seves famílies, que viuen al carrer i intenten ''sobreviure'' com poden, això fa que a vegades siguin explotats sexualment a canvi de doblers, menjar o un lloc per poder dormir.
Moltes persones arriben només amb el que duen posat, sense documentació del seu lloc d'origen a causa del llarg i dur viatge que han fet, i això dificulta que puguin obtenir asil a Grècia. A més, el sistema burocràtic és lent i no sempre amb un resultat positiu. És frustrant veure que, una vegada són a Atenes, els costa seguir avançant.
Tenim una sensació agredolça perquè és dur veure aquesta realitat. Però a la vegada és increïble veure com persones es mobilitzen per intentar canviar sa situació donant el millor d'elles mateixes. Com és el cas del centre Velos, l'organització Steps i altres centres o squats. Sense ells tot això no seria possible. Estam molt agraïts d'haver pogut col·laborar amb ells. Sobretot amb en Tassos, coordinador d'Steps, que ens ha obert moltes portes i mostrat la realitat sense filtres, cosa que ha fet que la nostra estada hagi estat inoblidable. Vos seguirem des d'aquí i estam segurs que ens retrobarem aviat.
Gràcies a totes les persones que ens han obert el seu cor i per tot el que aportau a aquesta comunitat. Sempre sereu part de nosaltres. Això ha estat només el principi.
