diumenge, 25 de setembre del 2016

3.000€ en donacions. Gràcies!

Un cop arribats a casa volem donar les gràcies de tot cor a les persones i organitzacions que han col·laborat amb el nostre projecte:
Gràcies a les persones que, a títol individual, han decidit aportar el seu granet d'arena, això diu molt de vosaltres. Catalina, Bernat i Joana, gràcies! ❤
Gràcies Alternativa per Artà  per l'aportació de 100 €!
Gràcies Associació S'aplec per aportar ni més ni menys que 500 €! 
Pròximament detallarem en què hem decidit invertir aquests diners que, juntament amb la donació d'Artà Solidari, sumen un total de 3000 €.


Un nin amb paràlisi cerebral oblidat per les grans organitzacions

Avui volem compartir un dels casos que més ens han colpit i que demanem que en faceu difusió.
Nosaltres ens vam quedar sense paraules, només amb llàgrimes de ràbia i impotència, quan la metgessa Esther Medina Turienzo de Salvamento Marítimo Humanitario ens ho explicava.
La nit de dilluns dia 6 de setembre, la matinada que nosaltres desembarcàrem a Quios, en una de les 3 barques que arribaren de Turquia, hi anava una família formada per una mare de 48 anys i 4 nins de 15, 12, 10 i 5 anys. El pare és a Síria i no saben res d'ell, pot ser és viu o mort, i tenen una filla gran a Alemanya. El nin de 12 anys té una paràlisi cerebral infantil, una derivació ventricleperitoneal i desnutrició.
Van passar 3 nits dormint en terra, ja que al camp de Vial no hi havia llits, tampoc van tenir ni un trist matalàs. Ningú mereix dormir a terra però tenint en compte que es tracta d'un infant amb discapacitat i en una situació tan vulnerable pensam que fa que sigui molt més greu.
Finalment, gràcies a ACNUR, CESRT i Zaporeak la família ha aconseguit una casa, una cadira de rodes, roba i bon menjar. I gràcies, sobretot, a SMH per denunciar-ho i fer el seguiment fins a trobar, almenys temporalment, una solució.



dimecres, 21 de setembre del 2016

Història d'una família siriana

Avui volem compartir una de les històries que hem conegut i que més ens ha impactat.
Durant la nostra estada a Quios hem compartit molt bons moments amb una família de Síria que fa més de sis mesos que viuen al camp de Depethe, hem begut molts tes i hem jugat amb els infants. Mentre compartíem els tes, el pare que parlava una mica d'anglès, ens va anar explicant la seva història.
Es tracta d'una família formada per un matrimoni, dos fills de 10 i 9 anys i una filla de 5 anys. Abans de la guerra, fa uns anys, tenien un bon nivell de vida, hi havia feina, gaudien de bona salut, tenien dues cases, dos cotxes... Tot això es va acabar quan va arribar la guerra, ens va mostrar fotos de l'abans i el després de la seva ciutat i casa seva, tot destruït. El pare va estar tancat durant sis mesos, després van haver de fugir, ja que està convençut que sinó l'haurien matat. Marxaren cap a Turquia on varen estar vivint al carrer durant una setmana, fins que van agafar una barca cap a Quios. Per poder fer el viatge van haver de pagar 4000 $. 
Mai haguessin imaginat les condicions en les que haurien de viure a Europa on els tenen retenguts en un camp malvivint. Ens va contar que durant la guerra d'Iraq van acollir una de les famílies que fugien de la guerra a una de les seves cases. Ara que la seva família es troba en la mateixa situació es sent molt decepcionat i indignat.
Una de les seves principals preocupacions és la no escolarització dels seus fills i filla. Troben a faltar molt la seva vida a Síria i volen tornar-hi quan acabi la guerra, ja que part de la seva família és allà i la seva vida era molt més fàcil i barata. De fet, va insistir molt en la diferència de preus dels mateixos productes entre Síria i Quios. A més, ens va explicar que va fer l'entrevista per tal de sol·licitar asil a Europa però no els ho han concedit, ara està en mans d'advocats. Fins i tot s'han plantejat partir de Quios de manera il·legal, a través de màfies, però no poden assumir el cost, ja que els demanen 6000 € per persona.
Tant de bo ben aviat puguin continuar amb la seva vida, els desitjam el millor futur possible perquè s'ho mereixen!





Cap a Mallorca

Amb els sentiments a flor de pell, el Mallorca Team torna a casa. La lluita per un món millor tan sols acaba de començar!


Dia 14

Avui ha estat el darrer dia del nostre voluntariat a Grècia. De bon dematí hem anat al meeting per acomiadar-nos dels companys de CESRT amb els quals hem treballat durant l'estada a Quios. La coordinadora ens ha agraït el nostre treball entre llàgrimes i abraçades, demanant-nos per favor que no oblidéssim l'illa. Després hem anat a la cuina basca a fer la nostra jornada habitual. Avui divendres de menú hi havia tonyina amb maionesa, ensalada completa, iogurt i fruita. L'emplatat de l'ensalada sempre du més feina, a més, que moltes persones voluntàries ja han marxat i falten mans. Aquest problema no només el té Zaporeak, sinó també CESRT. L'estiu acaba i tothom comença a treballar o a estudiar de nou i ha de marxar, però el problema a Quios segueix i pel que sembla, sense voluntat, per part dels governs, de trobar una solució real.
Al mig dia, els companys de Zaporeak ens han convidat a dinar i després ens hem acomiadat d'aquest gran grup. A la tarda hem anat a visitar a les nostres amistats refugiades a Souda. Com és habitual ens han convidat a un te i entre abraçades i mirades de complicitat hem marxat, sense saber quin serà el seu destí i quan podran tornar a casa seva. Esperem que sigui prest i per fi puguin viure tranquils.
Un cop haver-nos acomiadat de tothom, amb el cor estret i les maletes plenes de bons moments, marxam cap a Mallorca. De ben segur que aquesta experiència ens ha canviat a tots i totes i ens ha encoratjat a seguir lluitant en favor d'un món més just.




dilluns, 19 de setembre del 2016

Dia 13

El menú que hem elaborat aquest matí ha estat llenties amb arròs, pollastre al curri i galletes de xocolata. Avui ha estat més atrafegat perquè una vegada el menjar estava llest hem tornat anar a repartir-lo a Souda. El repartiment es duu a terme a través de dues organitzacions: Zaporeak, que dóna el menjar, i la gent de Norwegian Refugee Council, que s'encarrega de dur el control de les famílies que vénen a cercar el menjar i que tothom s'endugui les racions que li pertoquen. És una experiència que val la pena perquè la gent és molt agraïda i veus que els canvia la cara tan bon punt reben el menjar.
El capvespre hem anat al Parc que hi ha al costat dels camps amb els companys de la cuina. Era l'aniversari d'un d'ells i volia celebrar-ho amb nosaltres i amb els amics i amigues que viuen als camps. Hem fet un refrigeri tots plegats i hem jugat amb els infants i joves amb pilotes i globus. Hem passat una estona molt agradable.
Al vespre, una família ens ha convidat a sopar a la platja de pollastre torrat, una espècie de trempó i pita, un pa aplanat i arrodonit. Han fet foc per tenir caliu i poder torrar el pollastre, i junts hem pogut compartir un parell de tradicions culinàries. Les flames i la platja, amb ells de companyia, ha estat un instant del qual hem gaudit molt.




Dia 12

Aquest matí hem visitat l'únic camp teòricament oficial i militaritzat de l'illa: Vial. Per començar, a l'entrada del camp ens hem trobat un guàrdia de seguretat que ens ha negat el pas perquè no disposàvem d'un permís del Ministeri de Defensa grec. Com que no hem pogut entrar hem dedicat el nostre temps a fer fotos i vídeos del voltant del camp enreixat. Entre d'altres coses, hem trobat forats a les reixes de ferro fets per les persones que hi viuen per poder escapar-se o una pintada que diu «No food, No water». Teòricament, en un camp oficial és on les necessitats bàsiques estan més cobertes i les institucions destinen els diners, però en aquest cas realment és on les condicions són més deplorables. Ens han contat que quan hi ha una baralla entre persones refugiades de distintes nacionalitats, la policia els castiga sense menjar i aigua durant uns dies. Al cap d'una estona se'ns han acostat dos policies i de males maneres ens han dit que no podíem fotografiar el lloc. Per sort, abans ja havíem pogut recopilar bastanta informació del lloc i hem marxat satisfets.
Abans d'anar a Vial, hem començat el dia amb el meeting habitual de CESRT on hem donat la benvinguda a nous voluntaris i n'hem acomiadat d'altres que marxaven. El tema principal de la reunió ha estat la preocupant manca de persones voluntàries per poder realitzar totes les activitats previstes. Aquesta falta de voluntaris afecta sobretot a la cuina, per això hem decidit dedicar la resta dels nostres dies a Quios a reforçar aquesta activitat i poder complir amb els horaris de distribució habituals.
Al llarg del capvespre, ha tengut lloc una concentració feixista a la plaça de Quios. Seguint les recomanacions, nosaltres no hem anat a la plaça però hem pogut recopilar alguns testimonis de diferents persones refugiades i altres de voluntaris. S'han enduit als nins i nines a l'escola de Quios per mantenir-los a un lloc segur. Els manifestants han intentat accedir als camps per causar destrosses i fer por als refugiats. Al final no hi hagut incidents greus apart d'algun ferit que ha necessitat assistència mèdica.






Dia 11

Avui a la cuina hem ajudat a elaborar i emplatar el pollastre al curri, mongetes blanques, arròs i fruita. Hem coincidit amb l'arribada d'un nou grup de persones voluntàries que han fet el relleu d'altres que han marxat cap al País Basc. Cada grup està format per cinc membres i hi està durant un període de tres setmanes. Els equips estan formats per 15 persones, 1 coordinador, 2 encarregats de cuinar i la resta es reparteixen les tasques de preparació, neteja i distribució. En total es reparteixen unes 1500 racions diàries.
El capvespre, després d'haver descansat de la jornada de cuina, hem anat al camp de Depethe. És un dels camps de persones refugiades que està situat al centre de Quios on hi viuen unes 300 persones. Les tendes ocupen un carrer molt cèntric, just al costat de la plaça principal de la ciutat. Allà hem coincidit amb el repartiment del sopar realitzat per una associació asiàtica. Són els que diàriament s'encarreguen de fer el sopar, vegà, per les persones refugiades de Souda i Depethe.




Dia 10

Anar a la cuina basca Zaporeak els dematins s'ha convertit en un rutina de la nostra estada a Quios. El menú d'avui ha estat: arròs amb verdures, tonyina, panses i fruita. Ens hem dedicat a preparar els plats i netejar la cuina. La novetat d'avui ha estat anar a repartir el menjar pels camps de Souda i Depethe, així com també a l'hotel on hi viuen persones en situació de vulnerabilitat.
L'horabaixa hem comprat material per jugar amb els infants de Souda. Amb el que més han disfrutat ha estat amb la plastilina, ja que s'han dedicat a escriure els noms de cadascú i a fer figures originals. Després d'haver jugat hem trobat un grup de joves que ens ha deixat una guitarra, amb la qual hem cantat cançons tant en àrab com en català. També hem aprofitat per compartir la diversitat d'ambdues cultures, aprendre un parell de paraules en àrab i, com és habitual, ens han convidat a una tassa de te.
Durant la nit hem tornat a fer la vigilància del sud de l'illa. No ha arribat cap barca, tot i que se n'esperaven unes quantes. Entre els voluntaris es comenta que potser la policia turca els ha interceptat abans de travessar la frontera i els han retornat a Turquia.





Dia 9

Avui ens hem pres part del dia de relax per desconnectar del que hem viscut durant aquests dies a Quios. Hem visitat la zona oest de l'illa, una zona poc poblada amb unes platges precioses i molt semblants a les de Mallorca, amb la diferència que hi ha molta menys gent.
Al vespre, hem realitzat per primera vegada la vigilància a la zona sud de l'illa. Normalment no és freqüent que hi arribin barques. Consisteix en estar en tres punts distints de l'illa durant 1-2 hores i vigilar si es veu cap barca que no siguin pescadors o guarda-costes. Des d'aquests punts es veu perfectament la costa de Turquia i sembla com si fos a dues passes, ja que només hi ha uns 8 km de distància. Si es divisa alguna barca amb possibilitats de ser persones refugiades, s'avisa a un telèfon d'emergència que s'encarrega de coordinar l'arribada de SMH i CESRT el més aviat possible. No ha arribat cap barca però al nord n'ha arribat una amb 48 persones, 13 de les quals eren infants. En aquest cas la barca que han utilitzat és una de fusta i en condicions molt pitjors que les que normalment utilitzen, cosa que fa que el viatge sigui encara més perillós i insegur. Per sort no hi ha hagut cap problema i totes i tots han arribat bé.




dimarts, 13 de setembre del 2016

Dia 8

Avui, com ahir, hem tornat a anar a donar una mà als companys de la cuina basca Zaporeak Proiektua. Hem ajudat en la neteja de l'espai per poder acabar més aviat, ja que han hagut de reduir l'horari a causa de queixes dels veïns de la localitat. Fins i tot, el dia anterior, el batlle hi va anar en persona per dir-los que feien massa renou i els veïns no podien dormir. Des del nostre punt de vista, és una excusa ja que allò que realment els molesta és la tasca de fer el dinar cada dia a les persones refugiades. No entenem com es poden queixar d'un projecte autònom que s'encarrega de fer la feina que haurien de cobrir les pròpies institucions.
A la tarda hem col·laborat amb l'equip de Salvamento Marítimo Humanitario en la neteja d'una de les platges del sud on la setmana passada va arribar una barca. Hem recollit restes de la barca, flotadors, salvavides i altres objectes que hi quedaren.
L'estona que hem tengut lliure l'hem aprofitada per visitar uns amics que viuen a Souda. Un d'ells se'n va aquesta nit cap a Atenes on l'espera una germana seva; estava un poc nerviós però molt il·lusionat per anar-se'n. També hem conegut un altre home que ens ha contat que era professor d'història a un institut de Síria i la seva dona mestra d'escola abans de la guerra. Estava molt satisfet amb la seva vida fins que la guerra li destrossà. Hem tornat a comprovar que la majoria de persones són gent amb estudis i una vida estable, lluny de ser gent pobra, però que han hagut de fugir pels horrors de la guerra. Finalment, ens hem dedicat a entretenir els infants de dues famílies amb jocs i balls.




diumenge, 11 de setembre del 2016

Dia 7

En bon matí hem començat la jornada a Zaporeak, la cuina basca que fa el dinar per les persones refugiades dels camps de Souda, Depethe i un hotel on s'hi allotgen persones en situació de vulnerabilitat com per exemple les dones embarassades. Hem col·laborat en l'elaboració del menú del dia, ensalada amb tonyina, salsa tzatziki, pa de pita i fruita. El menú és variat i equilibrat per tal d'assegurar amb aquesta menjada la ingesta de les calories diàries necessàries. Una vegada elaborat tot el menjar es fan dos grups, un s'encarrega d'anar-lo a repartir i l'altre de netejar la cuina.
L'horabaixa hem anat a Souda a compartir una estona amb les famílies que hi viuen. Una família kurda ens ha explicat i mostrat fotografies i vídeos de com va quedar casa seva després d'un bombardeig de DAESH i van haver de fugir. Un jove ens ha contat que espera per viatjar a Alemanya per retrobar-se amb l'únic familiar que li queda.
A la nit ens ha tocat estar pendents del telèfon per si necessitaven reforços per ajudar durant l'arribada de barques. No ha fet falta la nostra ajuda, ja que només ha arribat una barca i les persones que han fet guàrdia han pogut repartir la roba, les mantes, el menjar i l'aigua. A la barca hi anaven 52 persones, 21 de les quals eren infants.




Dia 6

Com és habitual, seguint la dinàmica establerta per la coordinadora CESRT, ens hem reunit a les 9:00 h del matí amb la resta de voluntaris i voluntàries al magatzem per realitzar la sessió informativa i de repartiment de feines. S'ha remarcat durant la sessió la manca de personal destinat a la distribució de roba i ens hem oferit per fer aquesta tasca.
La distribució de roba consisteix en l'elaboració de paquets, anomenats tiquets, on es prepara una muda per a aquelles persones que disposen de poca roba. L'elaboració d'aquests és una tasca complicada, ja que es desconeix a qui van dirigits i ens hem de basar en les talles estàndards per elaborar-los. Un cop preparats, ens hem dirigit a Souda per la seva distribució. El sistema, que es canviarà a partir de dilluns, ha resultat caòtic, amb paquets desapareguts i retorns de roba que han demostrat la manca d'efectivitat i al mateix temps una complicació per aquells que hi hem treballat.
Després d'un dinar lleuger, hem tornat a dinamitzar les activitats per infants organitzades al parc de Quios amb la companyia d'altres persones voluntàries. En acabar les activitats, la família d'un dels infants que ha participat a l'activitat que resideix a Depethe ens ha convidat a un té. Hem pogut comprovar un cop més les condicions precàries en les que viuen aquestes persones.

divendres, 9 de setembre del 2016

Dia 5

A les 9.00 h del matí ens hem trobat amb la resta de persones voluntàries de Chios Eastern Shore Response Team - CESRT per repartir-nos les tasques del dia. Hem dedicat part del matí a fer paquets de roba per repartir a les famílies del camp de Souda. S'omple una bossa per persona amb uns calçons, una camiseta, una calcetins i roba interior. Cada dia s'anoten les necessitats del major nombre possible de famílies prioritzant les nouvingudes i l'endemà es reparteixen.
Després d'haver dinat Save the Children ens ha fet una xerrada sobre pautes bàsiques a seguir quan es tracta amb infants refugiats. Va ser profitosa però molt bàsica, ja que era recordar com cal actuar quan es tracta amb infants, sobretot els que es troben en situació de vulnerabilitat. A continuació ens hem dirigit al parc de Quios on hi havia, com cada dia, activitats programades amb infants com jugar a voleibol, jocs de cartes, pintar o fer polseres.
A la nit ens ha tornat a tocar sortir a rebre les barques que arriben des de la costa turca. Aquesta vegada han estat tres barques que han arribat una darrera l'altra passades les 3:00 h de la nit al port de Quios. En total hi havia 104 persones, entre elles unes quantes dones embarassades i infants molt petits. Han hagut d'esperar al port moltes hores que vengués el bus que els ha portat al centre de registre Vial. Mentre desembarcaven banyats i un poc desorientats molts de turistes eren al costat de festa rient i ballant com si no tengués res a veure amb ells.




dijous, 8 de setembre del 2016

Dia 4

Després d'una llarga nit al vaixell d'Atenes a Quios, just en desembarcar al port ja hi ha arribat una barca amb 36 persones que venia de Turquia. Ha estat la tercera barca que arribava aquest vespre, 104 persones en total. Personal de SMH juntament amb altres de CERST, l'equip de persones voluntàries del qual formarem part durant aquests deu dies, els han proporcionat roba eixuta, mantes, menjar i aigua. Una bona "benvinguda" per començar...
A les 9.00 h del matí hem participat a la trobada de totes les persones voluntàries de l'equip on es reparteixen totes les tasques que s'han de fer durant el dia: guàrdies a la nit, activitats amb infants, cuina, classes d'anglès, activitats al centre d'infants orfes, repartir paquets de roba, entre d'altres. Nosaltres hem quedat al magatzem per fer paquets amb la roba que s'havia de repartir als camps i hem preparat les bosses per dur durant la guàrdia de nit per poder donar a les persones que arriben amb barca.
Durant el capvespre hem anat als dos camps que hi ha a l'illa, Depethe i Souda. Tots dos estan al centre de la ciutat, a Depethe hi viven unes 250 persones i a Souda unes 1100. El que més ens ha sobtat és el contrast on just al costat hi ha botigues i restaurants plens de turistes i locals que continuen amb normalitat la seva vida.
Al vespre, ens ha tocat vigilar la costa nord per preveure l'arribada de més barques. Passada la mitja nit, inesperadament ens ha arribat una trucada avisant-nos de l'arribada d'una barca a Gridia, al sud de l'illa. Ens hi hem aproximat i els hem subministrat menjar, aigua i mantes i roba. SMH ha atès un adolescent amb una ferida oberta al braç. Hi havia un total de 49 persones, entre elles 3 dones i 4 nines. Han dormit al port durant unes 5 hores i després la policia els ha portat al centre de registre Vial, un camp militar on es porta a terme un registre de les persones refugiades que arriben i se'ls distribueix entre els camps de Quios. Els fets parlen per sí sols. 





dimecres, 7 de setembre del 2016

Dia 3

L'últim dia a Atenes abans de marxar a Quios l'hem destinat a visitar la zona d'Elliniko. Es tracta d'unes instal·lacions olímpiques i un aeroport abandonat que actualment s'usen com a magatzem i lloc d'estada per a les persones refugiades.
El magatzem està gestionat per SOS Refugiados, una organització espanyola que reb donacions de material divers, que es classifica en caixes, i es reparteix pels diferents squats. Per poder-hi entrar hem hagut de passar per un control policial on ens han demanat la documentació i han registrat les motxilles. Un cop dins hem observat com la gestió del magatzem és complicada, es necessiten més persones voluntàries i sobretot, furgonetes i persones que les condueixin per a poder repartir el material als diferents squats. Durant els mesos d'estiu han augmentat el nombre de persones que hi fan de voluntàries, però ara cada vegada són menys.
No hem entrat als edificis on estan allotjades les persones refugiades. Des de fora, les sensacions que ens ha transmès tot plegat són difícils de descriure. És un lloc inhòspit, en mig del no-res, tot és ciment i brutícia. Segurament mai ningú hagués imaginat que unes instal·lacions olímpiques acabarien essent un lloc habitat per persones que cerquen refugiar-se d'una guerra.
Realment aquest dia ens ha deixat en commoció. Les sensacions que ens ha despertat aquesta zona no tenen res a veure amb les que varem tenir al City Plaza o als altres squats on l'ambient és molt més acollidor.
Al vespre hem agafat el vaixell cap a Quios, impacients per saber quina serà la situació que ens trobarem.




dimarts, 6 de setembre del 2016

Dia 2

Al matí hem anat a Notara 26, un squat situat al carrer i número que el mateix nom indica. És un altre dels edificis ocupats per persones refugiades que els feixistes atacaren la setmana passada i que els voluntaris s'han vist obligats a tornar a condicionar. Aquí ens hem sumat al grup de persones voluntàries que diàriament s'encarreguen de la neteja i la rehabilitació d'aquest espai.
Posteriorment, ens hem traslladat a un altre barri d'Atenes on hem participat en una activitat al carrer organitzada per One Stopp, basada en l'elaboració i repartiment de menjar per a persones refugiades i sense llar. Aquesta associació també realitza setmanalment activitats per a nens, serveis de bugaderia, atenció sanitària, etc. Una iniciativa molt necessària i que ha comptat amb la col·laboració de la gent local i moltes persones voluntàries d'altres llocs.





dissabte, 3 de setembre del 2016

Dia 1

Avui al matí hem repartit les quatre maletes de donacions. Les dues primeres, la de material escolar de Dois Teatre i la d'una companya mallorquina que va estar de voluntària a Atenes, les hem deixat a l'Hotel Oniro. Les dues maletes restants, material sanitari i llibres d'anglès, els hem entregat a 5th School. Els dos llocs són els anomenats squads, edificis abandonats que han estat ocupats per convertir-se en habitatges per a persones refugiades. A l'Hotel Oniro hi viuen unes 150 persones, mentre que a 5th School unes 500 més. Hem estat en tot moment molt ben rebuts i ens hem sentit com a casa.
El capvespre hem visitat juntament amb dos voluntaris mallorquins més l'hotel City Plaza. Es tracta d'un hotel abandonat durant la crisi que s'ha convertit en un altre dels squads d'Atenes. Ens ha sorprès la grandària de l'edifici i el model de gestió i convivència en comunitat. Hem participat en una de les activitats organitzades pels voluntaris, un workshop d'elaboració de sushi. També hem improvitzat jocs i danses pels infants que hi viuen. 
Gràcies a totes aquelles persones que destinen els esforços a fer un món millor i donar una vida més digna a tota aquesta gent que fuig de la crueltat de la guerra.





divendres, 2 de setembre del 2016

Partim!

Avui partim cap a Atenes!
Per això volem fer un resum del que farem durant la nostra estada a Grècia.
Els primers dies estarem a Atenes i dedicarem els nostres esforços a repartir el material escolar i sanitari que hem recollit. També donarem una mà allà on sigui més necessari.
Després ens desplaçarem a Quios on ens incorporarem al grup de voluntaris que col·laboren a l'illa per dur a terme les tasques que se'ns assignin (activitats amb infants, magatzem, centre de dones, cuina...).
Podreu seguir tot el que anem fent a través d'aquest bloc i la pàgina de Facebook: De Llevant a Grècia pels refugiats.
Recordau que encara podeu col·laborar amb una aportació econòmica:
CONCEPTE: Refugiats Grècia
IBAN: ES28 0487 2022 9490 0004 6253
Moltes gràcies per totes les mostres de suport que hem rebut fins ara!


Entrevista a Faxdepera

Gràcies!!!