dilluns, 28 de novembre del 2016

Presentació de les nostres experiències a Grècia

Moltes gràcies a totes les persones que dissabte vàreu assistir a la xerrada sobre les nostres experiències a Grècia. Va ser tot un èxit de participació que ens encoratja a seguir difonent la situació que viuen les persones refugiades. Vos esperam als pròxims esdeveniment, GRÀCIES!





Xerrades a l'IES Capdepera

Gràcies a l'IES Capdepera per convidar-nos i per l'acollida!  Ha estat molt positiu i esperançador veure que hi ha joves que s'interessen per la situació de les persones refugiades. Així podrem construir un món millor entre totes i tots!
Comentari que ens ha dedicat l'IES Capdepera a Facebook:
"Avui a l'IESCapdepera hem tengut un esdeveniment d'allò més especial. Na Catalina (ex alumna de l'IES), en Pere i na Marga, joves actius, solidaris i implicats, que van posar en marxa el grup "De Llevant a Grècia" han vengut a explicar-nos la seva experiència en l'àmbit de la cooperació i ajuda als refugiats.
Ens han contat la problemàtica real dels refugiats, el que han vist a les terres de Grècia, com han pogut ajudar, què es necessita i han donat el seu testimoni, emocionat, de com es senten davant aquests desastres que Europa ignora. 
Una xerrada enriquidora que també ens ha emocionat a nosaltres. Una perspectiva de primera mà. Una cosciència solidària que s'esforça dia a dia per millorar el món on vivim. 
Estam orgullosos d'aquests joves, de la seva empenta i les seves ganes. Creim que són exemples a seguir i els encorajam a seguir envant i a alçar la veu contra les injustícies i la intolerància. 
Des d'aquí feim una crida a alumnat, pares, mares, familiars, docents i personal per no minvar en la solidaritat (amb els refugiats i envers altres casos) per procurar fer d'aquest un món millor.
Així mateix, recordam que demà, dissabte 26, aquests tres joves explicaran el seu testimoni al teatre d'Artà. Vos animam a què hi aneu i en faceu difusió!"





dissabte, 12 de novembre del 2016

Experiències als camps de persones refugiades de Grècia

Volem compartir les experiències que vàrem viure als camps de persones refugiades de Grècia i conversar una estona amb vosaltres. Per això, hem organitzat un acte dissabte dia 26 a les 20 h a la sala d'actes del Teatre d'Artà.
Hi estau totes i tots convidats!


Noam Chomsky descriu la crisi migratòria actual

Noam Chomsky descriu la crisi migratòria actual com la crisi moral d'Occident:
"La crisi migratòria és sobretot una severa crisi moral d'Occident: els països més rics, que tenen més recursos i alhora més responsabilitat en les causes que originen el desplaçament forçat de milions de persones, s'han absolt de fer-se'n càrrec, mentre països molt més pobres i amb menys responsabilitat han hagut d'assumir el problema".

diumenge, 6 de novembre del 2016

SMH abandona Quios

Dia 29 d'octubre Salvamento Marítimo Humanitario va abandonar Quios. Ens costa imaginar l'illa sense la seva inqüestionable tasca després de tants mesos de ser-hi dia rere dia. Qui rebrà i atendrà les persones que arribin a l'illa amb la major professionalitat i un somriure acollidor? Qui dedicarà tots els esforços i més a vetllar perquè els més vulnerables puguin viure amb un mínim de dignitat? Qui...? Qui...?
Tot el suport als companys d'aquesta petita ONG que ha contribuït a millorar el temps que tantes persones s'han vist obligades a passar a Quios. Gràcies a vosaltres han trobat una petita llavor d'humanitat que els ajuda a creure en un futur millor en una Europa que els gira l'esquena. L'illa vos trobarà a faltar. Eskerrik asko per tant, ànims i força!

Aquesta és la carta d'acomiadament i agraïment que SMH va penjar al seu Facebook:
"Agur Chios.
Hace más o menos un año se puso en marcha una iniciativa que ha influido en la vida de muchas personas.
La avanzadilla de Salvamento Maritimo Humanitario puso un pie en la isla de Chios a mediados de Noviembre de 2015. Dos personas, una vieja ambulancia, una vieja moto de agua y la determinación de ayudar a nuestros semejantes fue todo lo que necesitamos para poner en marcha un proyecto que durante casi un año ha estado en funcionamiento 24 horas al día, 7 días a la semana, de forma constante, gracias al sacrificio de los más de 130 voluntarios que pusieron su empeño en trabajar para ayudar a los demás.
De las arribadas masivas de los primeros meses, al colapso en los campos, Salvamento Marítimo Humanitario ha intentado dar respuesta a una realidad cambiante: Muchas jornadas sin dormir, muchos helados amaneceres oteando el horizonte, axfisiantes jornadas de calor extremo en los campos de la isla. Nuestra labor fue evolucionando en función a las necesidades que se nos presentaban. Y todos y cada uno de los volunarios desplazados a la isla dieron su mejor respuesta.
Somos una minúscula ONG que ha trabajado sin descanso para reforzar la respuesta que se está dando a la crisis humanitaria de la llegada masiva de refugiados a las costas europeas.
En un primer momento dando la respuesta en el tránsito marítimo y posterirormente, tras el acuerdo UE – Turquía que ha tenido como consecuencia el freno de las arribadas y la inmovilización de miles de personas en las islas y en diferentes puntos de Grecia contienental, dando respuesta a las necesidades médicas en los campos. 
Esa flexibilidad que nos ha caracterizado en esta respuesta es precisamente la que ahora nos obliga rediseñar nuestra función en el marco de toda la respuesta en le mediterráneo. Nuestra asociación de vocación de salvamento Marítimo está afrontando ahora tareas bien distintas de carácter médico – sanitario.
Pero  ha llegado el momento de detenernos para reflexionar qué futuro podemos afrontar y cómo hacerlo.
Necesitamos un mínimo plazo de tiempo que nos permita una reflexión serena que facilite establecer un futuro a SMH acorde al trabajo realizado por sus voluntarios. Necesitamos hacer un alto en el camino que nos permita encontrar la mejor respuesta.
Queremos agradecer el apoyo de los volunarios de otras organizaciones que nos han acompañado hombro con hombro en los días tan difíciles que hemos soportado juntos. Especialmente a CERST por su sacrificio continuo a nuestro lado. Queremos agradecer los cuidados continuos de nuestros hermanos de Zaporeak, que nos han alimentado y alentado sin límite, haciendonos sentir en casa aún estando a miles de Kilómetros.
Queremos agradecer a los “locales”. Que han sabido entender nuestra labor y nos ayudaron a realizarla,  superando las dificulatades que para ellos supone una situación como la que viven.
Y damos las gracias desde lo más profundo del corazón a todos los que han aportado recursos para que podamos hacer nuestra labor; algunas instituciones, muchas empresas y  especialmente esa increible cantidad de particulares que con sus iniciativas y aportaciones han permitido que e equipo de SMH contase con los recursos necesarios para trabajar en la isla.   Habéis sido el combustible necesario para mantener en marcha a los equipos sobre el terreno.
Y por últmo, queremos reconocer el trabajo, la entrega y el sacrifico de aquellos voluntarios que unidos por la firme determinación de dar una respuesta digna y necesaria a los que todo lo han perdido, se entregaron a responder una y mil veces a difíciles situaciones que día tras día exigian lo mejor de si mismos de manera totalmente desinteresada.
Es tiempo de partir de Chios, rotos de dolor pero conscientes de la necesidad de hacerlo para volver a dar lo mejor de nuestra pequeña organización. Porque a veces es necesario parar antes de dar un nuevo salto.
No queremos terminar este comunicado sin acordarnos de los verdaderos protagonistas de esta situación, los viajeros, refugiafos, migrantes…. Llamémoslos como queramos … personas que se ven obligados a abandonar sus hogares, seres queridos, sus raíces, sus vidas y atraviesan desiertos, montañas, ríos y mares en busca de una nueva oportunidad en paz para rehacer su vida lejos del horror de la guerra y la violencia
Queremos y seguiremos estando a vuestro lado.
A todos los que de una forma u otra nos habeis ayudado: ESKERRIK ASKO."


Entrevista a n'Iñigo Mijangos, coordinador de SMH

Entrevista a n'Iñigo Mijangos, coordinador de Salvamento Marítimo Humanitario, l'ONG basca que socorr persones refugiades a l'illa de Quios i al mar Egeu:
"Europa se vende como la cuna de los valores, la bondad, la seguridad. Europa parece diferenciarse de EEUU en lo humanitario. Pues bien, todo es una farsa. Cuando tiene que demostrar esa capacidad de respuesta ante una crisis humanitaria como ésta, con gente que huye de la guerra y de la miseria, no lo hace. La respuesta de Europa está siendo dejarlos amontonados en estos campos en unas condiciones absolutamente inadmisibles. Ningún europeo aceptaría estar viviendo en una tienda de estas ni un solo día. Europa es la gran decepción. Yo después de ver esto voy a volver hecho un activista antieuropeo."

Aquí us adjuntam l'entrevista completa:


Desallotjament 'La jungla' de Calais

Dia 24 d'octubre es va desallotjar 'La Jungla' de Calais, el camp de persones refugiades més gran d'Europa. 6.900 persones, entre elles 1.300 menors no acompanyats, foren traslladades a altres indrets i ara els espera un futur incert.
Aquí vos adjuntam imatges del desallotjament:


Solidaritat dels nins i nines del CP Son Oliva de Palma

Els nins i nines del CP Son Oliva de Palma han fet una recollida solidària de roba per tal que la poguem fer arribar a Quios i l'organització CESRT la pugui distribuïr entre aquelles persones refugiades que més ho necessiten. 
Moltes gràcies a totes les famílies que heu col·laborat! També agraïr a tots aquells que ens heu ajudat a classificar-la i empaquetar-la! Proxim destí: Chios! Miki Mikito Mikilin, Loïc Pascual Talón, Frenando Martin Nemina Jacob Alcoianet i sobretot a les mares, pares i infants del CP Son Oliva de Palma!




Pel•lícula Astral

Aquí vos adjuntam l'enllaç de la pel•lícula Astral, d'en Jordi Évole: http://www.atresplayer.com/television/programas/salvados/temporada-12/capitulo-1-Astral_2016101501109.html
Aquest documental ens conta la història d'un veler de luxe que va acabar convertint-se en un vaixell de salvament marítim per a les persones refugiades que tracten de creuar el mar Mediterrani a la recerca d'un futur millor en el continent europeu.