Asa Sulima va arribar a Quios un dels vespres que nosaltres estàvem de guàrdia per si arribaven barques. Va partir de Turquia amb l'esperança de viure. Segurament no s'imaginava el que li esperava després de sobreviure al mar, haver de malviure durant mesos a un camp amb un futur totalment incert. Tot i així, ha trobat persones que des del primer moment li han fet costat i gràcies a elles no ha perdut l'esperança. Al vídeo agraeix la tasca de CESRT, la coordinadora amb qui vàrem col·laborar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada