diumenge, 6 de novembre del 2016

SMH abandona Quios

Dia 29 d'octubre Salvamento Marítimo Humanitario va abandonar Quios. Ens costa imaginar l'illa sense la seva inqüestionable tasca després de tants mesos de ser-hi dia rere dia. Qui rebrà i atendrà les persones que arribin a l'illa amb la major professionalitat i un somriure acollidor? Qui dedicarà tots els esforços i més a vetllar perquè els més vulnerables puguin viure amb un mínim de dignitat? Qui...? Qui...?
Tot el suport als companys d'aquesta petita ONG que ha contribuït a millorar el temps que tantes persones s'han vist obligades a passar a Quios. Gràcies a vosaltres han trobat una petita llavor d'humanitat que els ajuda a creure en un futur millor en una Europa que els gira l'esquena. L'illa vos trobarà a faltar. Eskerrik asko per tant, ànims i força!

Aquesta és la carta d'acomiadament i agraïment que SMH va penjar al seu Facebook:
"Agur Chios.
Hace más o menos un año se puso en marcha una iniciativa que ha influido en la vida de muchas personas.
La avanzadilla de Salvamento Maritimo Humanitario puso un pie en la isla de Chios a mediados de Noviembre de 2015. Dos personas, una vieja ambulancia, una vieja moto de agua y la determinación de ayudar a nuestros semejantes fue todo lo que necesitamos para poner en marcha un proyecto que durante casi un año ha estado en funcionamiento 24 horas al día, 7 días a la semana, de forma constante, gracias al sacrificio de los más de 130 voluntarios que pusieron su empeño en trabajar para ayudar a los demás.
De las arribadas masivas de los primeros meses, al colapso en los campos, Salvamento Marítimo Humanitario ha intentado dar respuesta a una realidad cambiante: Muchas jornadas sin dormir, muchos helados amaneceres oteando el horizonte, axfisiantes jornadas de calor extremo en los campos de la isla. Nuestra labor fue evolucionando en función a las necesidades que se nos presentaban. Y todos y cada uno de los volunarios desplazados a la isla dieron su mejor respuesta.
Somos una minúscula ONG que ha trabajado sin descanso para reforzar la respuesta que se está dando a la crisis humanitaria de la llegada masiva de refugiados a las costas europeas.
En un primer momento dando la respuesta en el tránsito marítimo y posterirormente, tras el acuerdo UE – Turquía que ha tenido como consecuencia el freno de las arribadas y la inmovilización de miles de personas en las islas y en diferentes puntos de Grecia contienental, dando respuesta a las necesidades médicas en los campos. 
Esa flexibilidad que nos ha caracterizado en esta respuesta es precisamente la que ahora nos obliga rediseñar nuestra función en el marco de toda la respuesta en le mediterráneo. Nuestra asociación de vocación de salvamento Marítimo está afrontando ahora tareas bien distintas de carácter médico – sanitario.
Pero  ha llegado el momento de detenernos para reflexionar qué futuro podemos afrontar y cómo hacerlo.
Necesitamos un mínimo plazo de tiempo que nos permita una reflexión serena que facilite establecer un futuro a SMH acorde al trabajo realizado por sus voluntarios. Necesitamos hacer un alto en el camino que nos permita encontrar la mejor respuesta.
Queremos agradecer el apoyo de los volunarios de otras organizaciones que nos han acompañado hombro con hombro en los días tan difíciles que hemos soportado juntos. Especialmente a CERST por su sacrificio continuo a nuestro lado. Queremos agradecer los cuidados continuos de nuestros hermanos de Zaporeak, que nos han alimentado y alentado sin límite, haciendonos sentir en casa aún estando a miles de Kilómetros.
Queremos agradecer a los “locales”. Que han sabido entender nuestra labor y nos ayudaron a realizarla,  superando las dificulatades que para ellos supone una situación como la que viven.
Y damos las gracias desde lo más profundo del corazón a todos los que han aportado recursos para que podamos hacer nuestra labor; algunas instituciones, muchas empresas y  especialmente esa increible cantidad de particulares que con sus iniciativas y aportaciones han permitido que e equipo de SMH contase con los recursos necesarios para trabajar en la isla.   Habéis sido el combustible necesario para mantener en marcha a los equipos sobre el terreno.
Y por últmo, queremos reconocer el trabajo, la entrega y el sacrifico de aquellos voluntarios que unidos por la firme determinación de dar una respuesta digna y necesaria a los que todo lo han perdido, se entregaron a responder una y mil veces a difíciles situaciones que día tras día exigian lo mejor de si mismos de manera totalmente desinteresada.
Es tiempo de partir de Chios, rotos de dolor pero conscientes de la necesidad de hacerlo para volver a dar lo mejor de nuestra pequeña organización. Porque a veces es necesario parar antes de dar un nuevo salto.
No queremos terminar este comunicado sin acordarnos de los verdaderos protagonistas de esta situación, los viajeros, refugiafos, migrantes…. Llamémoslos como queramos … personas que se ven obligados a abandonar sus hogares, seres queridos, sus raíces, sus vidas y atraviesan desiertos, montañas, ríos y mares en busca de una nueva oportunidad en paz para rehacer su vida lejos del horror de la guerra y la violencia
Queremos y seguiremos estando a vuestro lado.
A todos los que de una forma u otra nos habeis ayudado: ESKERRIK ASKO."


Entrevista a n'Iñigo Mijangos, coordinador de SMH

Entrevista a n'Iñigo Mijangos, coordinador de Salvamento Marítimo Humanitario, l'ONG basca que socorr persones refugiades a l'illa de Quios i al mar Egeu:
"Europa se vende como la cuna de los valores, la bondad, la seguridad. Europa parece diferenciarse de EEUU en lo humanitario. Pues bien, todo es una farsa. Cuando tiene que demostrar esa capacidad de respuesta ante una crisis humanitaria como ésta, con gente que huye de la guerra y de la miseria, no lo hace. La respuesta de Europa está siendo dejarlos amontonados en estos campos en unas condiciones absolutamente inadmisibles. Ningún europeo aceptaría estar viviendo en una tienda de estas ni un solo día. Europa es la gran decepción. Yo después de ver esto voy a volver hecho un activista antieuropeo."

Aquí us adjuntam l'entrevista completa:


Desallotjament 'La jungla' de Calais

Dia 24 d'octubre es va desallotjar 'La Jungla' de Calais, el camp de persones refugiades més gran d'Europa. 6.900 persones, entre elles 1.300 menors no acompanyats, foren traslladades a altres indrets i ara els espera un futur incert.
Aquí vos adjuntam imatges del desallotjament:


Solidaritat dels nins i nines del CP Son Oliva de Palma

Els nins i nines del CP Son Oliva de Palma han fet una recollida solidària de roba per tal que la poguem fer arribar a Quios i l'organització CESRT la pugui distribuïr entre aquelles persones refugiades que més ho necessiten. 
Moltes gràcies a totes les famílies que heu col·laborat! També agraïr a tots aquells que ens heu ajudat a classificar-la i empaquetar-la! Proxim destí: Chios! Miki Mikito Mikilin, Loïc Pascual Talón, Frenando Martin Nemina Jacob Alcoianet i sobretot a les mares, pares i infants del CP Son Oliva de Palma!




Pel•lícula Astral

Aquí vos adjuntam l'enllaç de la pel•lícula Astral, d'en Jordi Évole: http://www.atresplayer.com/television/programas/salvados/temporada-12/capitulo-1-Astral_2016101501109.html
Aquest documental ens conta la història d'un veler de luxe que va acabar convertint-se en un vaixell de salvament marítim per a les persones refugiades que tracten de creuar el mar Mediterrani a la recerca d'un futur millor en el continent europeu.


dijous, 13 d’octubre del 2016

Crítica a la conferència del batle de Quíos

Dilluns vàrem assistir, juntament amb altres companyes que també han estat voluntàries a Quios, a la conferència "La crisi humanitària dels refugiats a Quios" organitzada pel Consell de Mallorca en motiu de la campanya "Mallorca amb Quios" del Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació que va fer Manolis Vournous, el batle de la ciutat.
Hi anàvem molt expectants per saber exactament què explicaria i en què es destinaven els doblers recaptats per la campanya. Durant la xerrada el nostre nivell d'indignació va anar en augment per la tergiversació que feia de la situació, ja que realment el que explicava no tenia res a veure amb el que nosaltres vàrem viure a l'illa. Ara, podríem descriure la conferència com un acte de justificació política i de propaganda mitjançant la qual Manolis presentava una realitat que té molt poc a veure amb el dia a dia de les organitzacions, voluntàries i persones refugiades de l’illa. Entenem que, com a batle, la seva tasca és treballar per la població de Quios i l'arribada de tantes persones ha desviat l'atenció dels problemes de la població i estan desbordats i es senten desamparats per part de la Unió Europea i el govern grec. Però això, en cap cas, justifica que no fes referència a la situació en que es troben les persones refugiades, només al comportament violent al que, segons ell, tenen predisposició persones de certes nacionalitats, una postura completament xenòfoba. Durant el temps que vàrem ser a l'illa l'únic moment tens que vàrem viure va ser provocat pels manifestants grecs feixistes i veïnats cansats d’haver de conviure amb el caos que suposa aquesta crisi a l’illa.
A més, en tot moment va defensar la tasca de les grans ONG, mentre que per la nostra experiència podem dir que qui està al costat de les persones refugiades i s'encarrega de rebre'ls quan arriben, proporcionar-los menjar i assistència sanitària entre moltes altres coses són les petites organitzacions. Tasques que va donar a entendre que realitzaven des de l'Ajuntament, així com el manteniment dels camps i la neteja de les platges, i podem assegurar que això no és així.
Un cop oberta la ronda de preguntes es varen poder distingir dues posicions dins la sala. Hi va haver diverses voluntàries que es varen sentir enganades pel discurs del batle i així ho feren saber al batle i als assistents, al mateix temps que exigiren que expliqués detalls sobre la tasca real del consistori i les condicions en que es trobaven les persones refugiades. Manolis no va fer més que eludir les preguntes i reconegué que aquestes no eren les seves competències i que no li corresponia opinar sobre el tema. Una actitud que denota la manca d'humanitat del seu discurs.
Pensam que és necessari qüestionar-se la destinació dels doblers recaptats per la campanya i fer-ne una anàlisi amb profunditat, ja que estam convençuts que les persones i organitzacions que han col·laborat volen contribuir a millorar la situació de les persones que fugen de la guerra i cerquen una vida digna. Per això animam les persones del Consell i del Fons a escoltar el testimoni de les voluntàries que han estat allà i coneixen de primera mà la situació, per així poder respondre a les necessitats reals de les persones refugiades i, per tant, destinar aquesta important quantitat de diners públics a allò que realment fa falta.

Entrevista a IB3 Ràdio

A partir del minut 30 podeu escoltar l'entrevista que ens han fet al programa Múltiplex d'IB3 Ràdio sobre la nostra experiència a Grècia.