DIA 12

Avui ha estat el nostre darrer dia a Grècia, ja que demà dematí partim ben d'hora cap a casa.

Hem tornat anar al Refugee Accommodation and Solidarity Space City Plaza a realitzar el mateix torn de bar de l'altre dia. Al final del torn ens hem acomiadat de les famílies que viuen a l'squat i de les persones voluntàries. Hem tocat la guitarra, hem jugat al Backgammon i hem fet contents als infants repartint llaminadures.

Ens hi hem sentit molt a gust al llarg de la nostra estada i pensam que és un exemple d'organització per una acollida alternativa als camps. Un exemple de com l'autogestió i la convivència entre persones de diferents nacionalitats (ja siguin persones que cerquen refugi o voluntàries) són possible i enriquidores. Aquest vídeo mostra un poc el funcionament: 
https://www.youtube.com/watch?v=8lx7oHKFWXg

DIA 11

Avui ens hem acomiadat dels nostres companys del Centre de joves Velos. Ens ha encantat compartir aquests moments.

El capvespre hem anat a una reunió de diverses organitzacions i squats d'Atenes per tal de poder coordinar-se millor i treballar en comú. El fet que 30 persones, 25 de les quals érem dones, de diferents llocs es reuneixin amb l'objectiu de millorar la situació és una gran passa.

De nit hem participat de nou amb Steps i Velos al projecte #OutReachWork per informar els joves sobre el centre i oferir recursos per fer front a l'explotació juvenil.

Ha estat dur acomiadar-nos dels joves. Sens dubte ha estat un fins aviat i no un adéu. Estam convençuts que amb la seva actitud seran capaços de superar totes les adversitats del seu camí.

DIA 10

Avui dematí hem anat al camp d'Eleonas, ja que l'altre dia vàrem conèixer l'encarregada del Project Elea i ens va convidar a visitar-lo. Al camp hi viuen unes 2300 persones de les quals 800 són infants. Hem pogut observar les instal·lacions i el funcionament de l'organització Elea formada per persones voluntàries de tot el món que s'han unit per treballar amb les persones que resideixen al camp. L'objectiu és millorar la seva qualitat de vida i el benestar de la comunitat. Una de les activitats que duen a terme és proporcionar serveis bàsics com la distribució d'aliments i roba. Tenen un programa d'activitats centrat en educació, esports, cultura, medi ambient i habilitats per a infants i persones adultes.

Aquest camp està finançat per l'Estat grec i això fa que estigui amb més bones condicions que molts d'altres, com per exemple els que visitaren l'any passat les nostres companyes a Quios. Hem tengut la impressió que s'intenta fer-lo el més acollidor possible, pintant les parets de colors o sembrant cossiols. Tot i així, està clar que, per molt bé que estigui, un camp no és un lloc per viure.

L'horabaixa hem tornat a col·laborar amb el projecte One Stop amb l'organització Steps. Hem cuinat arròs amb verdura i soja. A més, avui hi ha hagut servei de perruqueria. Cada dia estam més impressionants de la gran tasca que fa aquesta organització, no tenim més que paraules d'agraïment per haver-nos deixat participar.

DIA 9

Avui hem anat per primera vegada a col·laborar a l'squat City Plaza. És un hotel que va fer fallida a causa de la crisi econòmica i va tancar i, ara mateix hi viuen unes 400 persones refugiades, moltes d'elles infants. Els voluntaris i voluntàries i les mateixes persones refugiades són les que s'encarreguen de la seva gestió.

A nosaltres ens ha tocat fer el torn del bar i després hem anat a jugar a futbol amb els nins i nines que hi viuen a un parc proper.

Ha estat una experiència diferent a les altres, ja que a l'hotel hi viuen majoritàriament famílies amb infants i fins el moment havíem tractat més amb adolescents i persones sense sostre. Han estat molt atents amb nosaltres. Estar al bar ens ha facilitat conèixer més persones, totes amb històries emotives que ens fan reflexionar sobre la vida. Són un clar exemple de superació i ens demostren com persones de diferents països amb costums, idiomes i maneres de pensar diverses poden conviure en un mateix espai.

DIA 8

Del dia d'avui volem destacar la nova activitat que s'ha duit a terme al centre de joves Velos. S'ha plantetjat un debat general entre els joves sobre la vida. Cada un de nosaltres ha triat una paraula important per a si mateix. Després cada un ha explicat els motius de la seva elecció. 

Vos feim un petit resum de les paraules que han sortit:

〰Documentació: per poder-se moure lliurement i tenir els mateixos drets que tots els altres.
〰Llar: un lloc on tenir intimitat.
〰Família: gran part del que som és gràcies a la nostra família.
〰Amor: és el que ens fa moure, respectar i ser empàtics. L'única manera de fer les coses bé és estimant allò que feim.
〰Espanya: és el lloc on volen arribar alguns joves. Allà s'hi troba la seva família.
〰Confiança: és important tenir confiança en un mateix per poder aconseguir allò que volem.
〰Vida: significa existència. Només vivim una vida i per tant hem de donar el millor de nosaltres.
〰Felicitat: és el camí o la meta? Hem de gaudir de cada moment.
〰Èxit: és important fer allo que està en les nostres mans per arribar a les nostres metes personals.

Seguidament hem fet torns per posar en comú què hem fet per aconseguir els nostres objectius.

La conclusió de l'activitat ha estat que tot i ser de països diferents (Iran, Paquistan, Iraq, Afganistan, Siria, Grècia, Espanya) compartim les mateixes preocupacions. Un mateix ha de lluitar per allò que vol i estima. Totes i tots tenim somnis, il·lusions i objectius en aquesta vida. I, al cap i a la fi, són més les coses que ens uneixen que les que ens separen.

DIA 7

Avui dematí hem anat, com diguérem ahir, a fer el dinar pels joves de Velos. A tots ens ha agradat aquesta activitat perquè els joves s'interessen sobre el tipus de menjar que feim i com ho feim i fins i tot alguns s'interessen en cuinar. En acabar de dinar, tots ens hem assegut, com altres vegades, per conversar, compartir opinions i aprendre coses noves (per exemple, paraules en el seu idioma, jugades d'escacs, tocar la guitarra, pintar, entre d'altres). Avui al centre també hi havia la llibreria mòbil i classes d'skateboard.

Al cap i a la fi són adolescents, que han hagut de fugir de ca seva i créixer a marxes forçades. És injust que no tenguin les mateixes oportunitats i facilitats que qualsevol de nosaltres per poder formar-se, treballar, viatjar, etc. Tenen moltes metes i somnis per complir i nosaltres estam convençuts que algun dia, amb les ganes i l'actitud que tenen cap a la vida, ho aconseguiran.

DIA 6

Avui dematí hem tornat anar al mercat a comprar verdures pel dinar de demà al centre de joves Velos. Ja tenim bo i tot!

Tot seguit hem anat a Velos a donar un cop de mà al jove que preparava macarrons i patates al forn. Avui al centre fan tallers de pintura i fotografia, activitats dirigides exclusivament a dones, amb la finalitat que tenguin el seu espai, dedicat només per a elles. Així que nosaltres hem anat al parc a jugar a futbol amb els joves. Ens hem adonat que aquesta iniciativa ha tingut molt d'èxit, per això repetim.

A les 18:30 h hem anat per segona vegada amb l'organització Steps. Avui hem fet ensalada de pasta per a les persones sense sostre. A la plaça també hi havia la llibreria mòbil anomenada Echo Refugee Library que té una gran diversitat de llibres, tauletes i connexió a Internet. És un espai on qualsevol persona  pot llegir o navegar per Internet. També hi havia Praksis, una ONG independent que treballa amb grups en risc d'exclusió social proporcionant suport social i assistència sanitària.

Participar en aquests projectes compartint moments i experiències amb qualsevol de les persones que hem conegut et fa crear un fort vincle amb elles. És increïble que aquests projectes uneixin tant.