DIA 12

Avui ha estat un dia complet. Al dematí hem anat a The Orange House, una organització LGTBI+️ iranana, situada al barri d'Exarchia, on les persones refugiades disposen de diverses instal·lacions: dutxes, cuina i sala comunitària amb internet.

Més tard hem anat a la casa d'acollida d'en Middul, un refugiat menor d'edat que vàrem conèixer durant el viatge de l'estiu. Actualment està acompanyat per una persona que l'anima a estudiar, és meravellós. També conviu amb altres persones refugiades en un ambient càlid i acollidor. 

L'horabaixa hem tornat cap a Omonia per retrobar-nos amb en Tassos i altres voluntàries per voltar pels carrerons concorreguts per persones drogodependents i sense sostre per repartir taronjada i "snaks". És impactant la quantitat de persones que es veuen forçades a viure al carrer. En algunes ocasions també es reparteixen agulles esterilitzades. És necessari entendre que no tenim la capacitat d'evitar que les persones es droguin, així que es promou la higiene per evitar malalties. Va ser molt gratificant dedicar el nostre temps a aquelles persones de qui tothom s'allunya. Ens sentim molt agraïdes per haver pogut oferir el nostre granet d'arena amb en Tassos i la seva gran labor.

DIA 11

Avui capvespre ens hem reunit amb en Tassos a la Plaça Victòria per conèixer la realitat dels carrers d’Atenes. L'explotació sexual de menors s'ha convertit en una de les grans preocupacions de la zona. Menors no acompanyats i joves són víctimes de tracta de persones a causa de la seva necessitat d'aconseguir un plat calent o un sostre on passar la nit. Xarxes de màfies s'estenen per les places. La nostra tasca consisteix en oferir assessorament i alternatives explicant l'existència de centres on aconseguir menjar, passar alguna nit, aconseguir informació administrativa i crear nous vincles amb altres persones. La simple presència d'en Tassos ja incomoda a aquests grups de depredadors. Tothom coneix la seva labor: es mou sempre pels carrers promovent la visibilitat dels conflictes i tractant-los des de l'arrel. En Tassos ens assenyala una sèrie d'homes situats a les terrasses dels bars que observen les places, d'altres esperen en bancs que els joves s'apropin. S'aproximen i cerquen la manera d'establir-hi un vincle, els ofereixen menjar, casa i protecció, de vegades també diners (7€ aproximadament) a canvi de tenir relacions sexuals amb ells.

Veim alguns policies per la zona però, tot i ser conscients de la realitat, no intervenen. Només actuen en algunes ocasions, quan observen joves clarament menors d'edat, i si no tenen papers els porten a comissaria. Una vegada allà agafen les seves dades personals i els deixen al carrer (a diferència d'Espanya, a Atenes no hi ha Centres d'Internament d'Estrangers).

La realitat ens ha deixat profundament tocats.
 

 

 

DIA 10

Avui al matí hem anat al mercat d'Eleonas. Està situat en un polígon industrial i les paradetes, tant per dins les antigues fàbriques com pels carrers que conformen la zona, s'estenen per tota la superficie.

Aprofitant que érem a Eleonas ens hem apropat a un dels camp de persones refugiades que hi ha a la capital. Hem demanat si podíem entrar, el guarda ens ha apuntat els nostres noms i hem tengut la sort de poder passar. És un dels camps que es troba en millors condicions: contenidors metàlics com a cases, un espai escola, un petit camp de futbol, etc.

Més tard hem tornat a Omonia per començar a organitzar el sopar amb Steps que hem servit amb un conjunt voluntaris a la plaça Varvakeios. Arròs amb verdures i pollastre, un tros de pa i cocacola, cafè i te. Per crear un espai agradable hem posat música a la plaça i hem montat unes taules per cuinar. Una parella oferia un espectacle de música i dança amb hula-hop. Les sensacions de proximitat, respecte i agraïment s’han anat amplificant a mesura que avançava el vespre. Les necessitats alimentàries s'han de complementar amb les socials, i la filosofia d'Steps promou la integració, un aspecte vital que de vegades es deixa de banda, ens hem sentit com una gran comunitat familiar.

DIA 9

Avui ha estat un dia de reflexió. A punt d'acabar l'any ens hem trobat a mig dematí a la Plaça Omonia. Hi havia una agrupació musical que tocava cançons tradicionals gregues mentre la gent s'apropava i es començaven a formar rotllanes per dançar syrtaki, balls originaris grecs. L'ambient era càlid i les persones es treien la timidesa en germanor. Després hem anat a passejar pel barri d'Exarchia i hem dinat en un restaurant on el propietari, amb un gran somriure, ens ha convidat a provar diverses begudes casolanes. Durant el dinar ens hem pogut conèixer amb més profunditat, creim que és important crear vincles no només de cares enfora, sinó també dins.

Més tard ens hem reunit amb en Tassos en una cafeteria. Un parell de companyes de l'Hotel Victoria ens han acompanyat i hem pogut compartir preocupacions i realitats que de vegades es fan feixugues. D'aquesta manera entre tots i totes hem pogut desgranar els conflictes i pensar idees per a gestionar-nos millor.

Després ens han acompanyat a sopar i ens hem reunit unes 15 persones voluntàries de Steps i l'Hotel Victoria, i hem seguit treballant els nostres vincles i fronts d'actuació.

DIA 8

Al matí hem visitat l'hotel Victoria. Ens han mostrat les instal·lacions de l'edifici i ens han explicat com funciona el centre. La veritat és que nosaltres a l'estiu hi anàrem però encara estaven rehabilitant l'espai, ara ja han obert. Des del nostre punt de vista, creim que la tasca que es du a terme és de caire assistencial, per això hem decidit no col·laborar-hi directament. Tot i així, hem establert una petita xarxa amb algunes de les persones que hi treballen. 

Més tard hem anat a fer un cafè amb elles per intercanviar opinions sobre la nostra estada i la tasca que ambdós grups volem dur a terme a Atenes. Entre totes hem intentat posar en comú les necessitats que creim essencials per les persones refugiades que acudeixen al centre, i a partir d'aquí, poder començar un projecte per afavorir la creació de vincles dins el centre. Estam molt contents d'haver pogut coincidir amb gent amb ganes de dur a terme nous projectes per poder fer de l'espai un lloc on sentir-se acollit i segur.

Per la tarda ens han convidat a la festa d'hivern organitzada pel Velos Center, un espai per a persones joves. Ha estat tot un èxit, ja que hi ha assistit més gent de l'esperada. Una festa molt divertida, un temps d'intercanvi cultural, però sobretot un espai on tothom s'hi ha sentit a gust. A més, ha estat molt emotiu retrobar-nos amb joves que coincidírem a l'estiu i visiten el cente per donar un cop de mà.

DIA 7

Avui hem anat a l'squat City Plaza a fer el torn de bar. En aquest antic hotel, on actualment conviuen unes 450 persones, ens hem trobat amb la mateixa gent que ja hi vivia durant l'estiu. Hem tengut l'oportunitat de conèixer altres voluntàries, sempre és agradabe poder intercanviar opinions i punts de vista diferents sobre la situació de les persones refugiades a Atenes i un torn al bar pot ser un bon moment.
Al capvespre ens hem reunit amb en Tassos i una companya seva per parlar sobre un nou projecte que volen dur a terme aquest pròxim any. Hem estat comparant la situació de les persones que cerquen refugi i les que viuen al carrer als nostres països.
Mai hem de deixar de lluitar pel que creim, encara que no sempre és fàcil aconseguir-ho.

Arribada a Atenes 2a part 4t grup de voluntariat

Ahir na Marta i na Montse varen arribar a Atenes i s'afegiren al grup format per na Maria i en Bernat. Cada vegada som més les que treballam per dignificar la vida de les persones que cerquen refugi a Europa. Seguim!