Dia 5

A les 9.00 h del matí ens hem trobat amb la resta de persones voluntàries de Chios Eastern Shore Response Team - CESRT per repartir-nos les tasques del dia. Hem dedicat part del matí a fer paquets de roba per repartir a les famílies del camp de Souda. S'omple una bossa per persona amb uns calçons, una camiseta, una calcetins i roba interior. Cada dia s'anoten les necessitats del major nombre possible de famílies prioritzant les nouvingudes i l'endemà es reparteixen.

Després d'haver dinat Save the Children ens ha fet una xerrada sobre pautes bàsiques a seguir quan es tracta amb infants refugiats. Va ser profitosa però molt bàsica, ja que era recordar com cal actuar quan es tracta amb infants, sobretot els que es troben en situació de vulnerabilitat. A continuació ens hem dirigit al parc de Quios on hi havia, com cada dia, activitats programades amb infants com jugar a voleibol, jocs de cartes, pintar o fer polseres.

A la nit ens ha tornat a tocar sortir a rebre les barques que arriben des de la costa turca. Aquesta vegada han estat tres barques que han arribat una darrera l'altra passades les 3:00 h de la nit al port de Quios. En total hi havia 104 persones, entre elles unes quantes dones embarassades i infants molt petits. Han hagut d'esperar al port moltes hores que vengués el bus que els ha portat al centre de registre Vial. Mentre desembarcaven banyats i un poc desorientats molts de turistes eren al costat de festa rient i ballant com si no tengués res a veure amb ells.

Dia 4

Després d'una llarga nit al vaixell d'Atenes a Quios, just en desembarcar al port ja hi ha arribat una barca amb 36 persones que venia de Turquia. Ha estat la tercera barca que arribava aquest vespre, 104 persones en total. Personal de SMH juntament amb altres de CERST, l'equip de persones voluntàries del qual formarem part durant aquests deu dies, els han proporcionat roba eixuta, mantes, menjar i aigua. Una bona "benvinguda" per començar...

A les 9.00 h del matí hem participat a la trobada de totes les persones voluntàries de l'equip on es reparteixen totes les tasques que s'han de fer durant el dia: guàrdies a la nit, activitats amb infants, cuina, classes d'anglès, activitats al centre d'infants orfes, repartir paquets de roba, entre d'altres. Nosaltres hem quedat al magatzem per fer paquets amb la roba que s'havia de repartir als camps i hem preparat les bosses per dur durant la guàrdia de nit per poder donar a les persones que arriben amb barca.

Durant el capvespre hem anat als dos camps que hi ha a l'illa, Depethe i Souda. Tots dos estan al centre de la ciutat, a Depethe hi viven unes 250 persones i a Souda unes 1100. El que més ens ha sobtat és el contrast on just al costat hi ha botigues i restaurants plens de turistes i locals que continuen amb normalitat la seva vida.

Al vespre, ens ha tocat vigilar la costa nord per preveure l'arribada de més barques. Passada la mitja nit, inesperadament ens ha arribat una trucada avisant-nos de l'arribada d'una barca a Gridia, al sud de l'illa. Ens hi hem aproximat i els hem subministrat menjar, aigua i mantes i roba. SMH ha atès un adolescent amb una ferida oberta al braç. Hi havia un total de 49 persones, entre elles 3 dones i 4 nines. Han dormit al port durant unes 5 hores i després la policia els ha portat al centre de registre Vial, un camp militar on es porta a terme un registre de les persones refugiades que arriben i se'ls distribueix entre els camps de Quios. Els fets parlen per sí sols. 

Dia 3

L'últim dia a Atenes abans de marxar a Quios l'hem destinat a visitar la zona d'Elliniko. Es tracta d'unes instal·lacions olímpiques i un aeroport abandonat que actualment s'usen com a magatzem i lloc d'estada per a les persones refugiades.

El magatzem està gestionat per SOS Refugiados, una organització espanyola que reb donacions de material divers, que es classifica en caixes, i es reparteix pels diferents squats. Per poder-hi entrar hem hagut de passar per un control policial on ens han demanat la documentació i han registrat les motxilles. Un cop dins hem observat com la gestió del magatzem és complicada, es necessiten més persones voluntàries i sobretot, furgonetes i persones que les condueixin per a poder repartir el material als diferents squats. Durant els mesos d'estiu han augmentat el nombre de persones que hi fan de voluntàries, però ara cada vegada són menys.

No hem entrat als edificis on estan allotjades les persones refugiades. Des de fora, les sensacions que ens ha transmès tot plegat són difícils de descriure. És un lloc inhòspit, en mig del no-res, tot és ciment i brutícia. Segurament mai ningú hagués imaginat que unes instal·lacions olímpiques acabarien essent un lloc habitat per persones que cerquen refugiar-se d'una guerra.

Realment aquest dia ens ha deixat en commoció. Les sensacions que ens ha despertat aquesta zona no tenen res a veure amb les que varem tenir al City Plaza o als altres squats on l'ambient és molt més acollidor.

Al vespre hem agafat el vaixell cap a Quios, impacients per saber quina serà la situació que ens trobarem.

Dia 2

Al matí hem anat a Notara 26, un squat situat al carrer i número que el mateix nom indica. És un altre dels edificis ocupats per persones refugiades que els feixistes atacaren la setmana passada i que els voluntaris s'han vist obligats a tornar a condicionar. Aquí ens hem sumat al grup de persones voluntàries que diàriament s'encarreguen de la neteja i la rehabilitació d'aquest espai.

Posteriorment, ens hem traslladat a un altre barri d'Atenes on hem participat en una activitat al carrer organitzada per One Stopp, basada en l'elaboració i repartiment de menjar per a persones refugiades i sense llar. Aquesta associació també realitza setmanalment activitats per a nens, serveis de bugaderia, atenció sanitària, etc. Una iniciativa molt necessària i que ha comptat amb la col·laboració de la gent local i moltes persones voluntàries d'altres llocs.

Dia 1

Avui al matí hem repartit les quatre maletes de donacions. Les dues primeres, la de material escolar de Dois Teatre i la d'una companya mallorquina que va estar de voluntària a Atenes, les hem deixat a l'Hotel Oniro. Les dues maletes restants, material sanitari i llibres d'anglès, els hem entregat a 5th School. Els dos llocs són els anomenats squads, edificis abandonats que han estat ocupats per convertir-se en habitatges per a persones refugiades. A l'Hotel Oniro hi viuen unes 150 persones, mentre que a 5th School unes 500 més. Hem estat en tot moment molt ben rebuts i ens hem sentit com a casa.
El capvespre hem visitat juntament amb dos voluntaris mallorquins més l'hotel City Plaza. Es tracta d'un hotel abandonat durant la crisi que s'ha convertit en un altre dels squads d'Atenes. Ens ha sorprès la grandària de l'edifici i el model de gestió i convivència en comunitat. Hem participat en una de les activitats organitzades pels voluntaris, un workshop d'elaboració de sushi. També hem improvitzat jocs i danses pels infants que hi viuen. 

Gràcies a totes aquelles persones que destinen els esforços a fer un món millor i donar una vida més digna a tota aquesta gent que fuig de la crueltat de la guerra.

Partim!

Avui partim cap a Atenes!

Per això volem fer un resum del que farem durant la nostra estada a Grècia.
Els primers dies estarem a Atenes i dedicarem els nostres esforços a repartir el material escolar i sanitari que hem recollit. També donarem una mà allà on sigui més necessari.
Després ens desplaçarem a Quios on ens incorporarem al grup de voluntaris que col·laboren a l'illa per dur a terme les tasques que se'ns assignin (activitats amb infants, magatzem, centre de dones, cuina...).

Podreu seguir tot el que anem fent a través d'aquest bloc i la pàgina de Facebook: De Llevant a Grècia pels refugiats.

Recordau que encara podeu col·laborar amb una aportació econòmica:
CONCEPTE: Refugiats Grècia
IBAN: ES28 0487 2022 9490 0004 6253

Moltes gràcies per totes les mostres de suport que hem rebut fins ara!

Entrevista a Faxdepera

Gràcies!!!