El
magatzem està gestionat per SOS Refugiados, una organització espanyola
que reb donacions de material divers, que es classifica en caixes, i es
reparteix pels diferents squats. Per poder-hi entrar hem hagut de passar
per un control policial on ens han demanat la documentació i han
registrat les motxilles. Un cop dins hem observat com la gestió del
magatzem és complicada, es necessiten més persones voluntàries i
sobretot, furgonetes i persones que les condueixin per a poder repartir
el material als diferents squats. Durant els mesos d'estiu han augmentat
el nombre de persones que hi fan de voluntàries, però ara cada vegada
són menys.
No
hem entrat als edificis on estan allotjades les persones refugiades.
Des de fora, les sensacions que ens ha transmès tot plegat són difícils
de descriure. És un lloc inhòspit, en mig del no-res, tot és ciment i
brutícia. Segurament mai ningú hagués imaginat que unes instal·lacions
olímpiques acabarien essent un lloc habitat per persones que cerquen
refugiar-se d'una guerra.
Realment
aquest dia ens ha deixat en commoció. Les sensacions que ens ha
despertat aquesta zona no tenen res a veure amb les que varem tenir al
City Plaza o als altres squats on l'ambient és molt més acollidor.
Al vespre hem agafat el vaixell cap a Quios, impacients per saber quina serà la situació que ens trobarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada