Tornada d'Atenes

Fa uns dies que el 4t grup de voluntariat ha tornat d'Atenes!
Les vivències d'aquest viatge seran el motor que ens ajudarà a canviar les injustícies de la nostra societat. Seguim!

DIA 14

Avui ha estat el nostre darrer dia. Ens quedava un llarg dia per endavant, calia gestionar les emocions i les energies per dur a terme totes les tasques que ens havíem proposat.

A les 12h ens hem reunit els quatre davant de l'antic hotel City Plaza, convertit en el Refugee Accommodation and Solidarity Space City Plaza, dins el qual hi conviuen centenars de persones refugiades que s'autogestionen amb l'ajuda de voluntaris. Ens havíem apuntat a preparar el dinar, així que hem servit pasta amb verdures i espècies, ensalada de col i mandarines per unes 300 persones. La companyia ha estat molt agradable, les persones refugiades que cuinaven ens han anat donant instruccions i hem treballat amb música per acompanyar l'ambient.

Cap a les 17h hem anat a comprar bolquers i llet infantil pel projecte de Outreach Service Athens que s'encarrega, entre d'altres tasques, de repartir menjar a les persones refugiades d'Atenes. Tot el donatiu suma 300€ aproximadament.

Més tard hem quedat amb en Tassos Smetopoulos, d'Steps i ens hem dedicat a repartir begudes ensucrades, panets amb xocolata i preservatius. És una experiència enriquidora i punyent, la realitat supera la ficció, i és per això que ens sentim agraïts de veure com organitzacions com Steps es preocupen i procuren aportar el seu granet d'arena.

Creim que és molt important difondre les realitats que ens envolten, com la d'Atenes, però també ens hem de conscienciar i debatre sobre la situació de les nostres ciutats, dels nostres barris i carrers, hem de ser capaços de seguir posant en pràctica tot el que hem après. Seguim!

DIA 13

Avui hem estat tot el dematí organitzant un magatzem de roba d'Steps. Calia classificar les peces segons si eren per homes, dones o infants i separar les de temporada d'estiu, que serviran per més endavant, de les d'hivern, que són les que ara es necessiten.

Al migdia en hem posat en marxa per començar a preparar el sopar que hem repartit a la Plaça Varvakeios. Primer hem comprat els envasos d'alumini on servim el menjar, tassons de paper i guants; hem fet un donatiu per pagar-ho. Després al mercat hem comprat les verdures i del magatzem d'Steps hem afegit llenties. Un company del Pakistan ha duit el pollastre. Servim també cafè, te i refresc. Una dona oferia servei de barberia i un grup de metges assistència primària. Juntament amb altres voluntaris, hem entretengut els infants i han estat dibuixant i ballant, mentre els pares i mares prenien alguna cosa i coneixien altres persones. Es crea un ambient molt familiar i proper. La música ens ha acompanyat en tot moment i les persones s'han anat acostant per compartir una bona estona i un bon sopar. Una persona del Pakistan, després de menjar, s'ha oferit a donar un cop de mà, contents li hem donat uns guants i s'ha posat a repartir racions i somriures per la plaça.

La xarxa de treball s'amplia i tots ens alegram d'establir connexions al voltant d'Atenes. Totes les mans són benvingudes i tota aportació és d'agrair. Seguim!

DIA 12

Avui ha estat un dia complet. Al dematí hem anat a The Orange House, una organització LGTBI+️ iranana, situada al barri d'Exarchia, on les persones refugiades disposen de diverses instal·lacions: dutxes, cuina i sala comunitària amb internet.

Més tard hem anat a la casa d'acollida d'en Middul, un refugiat menor d'edat que vàrem conèixer durant el viatge de l'estiu. Actualment està acompanyat per una persona que l'anima a estudiar, és meravellós. També conviu amb altres persones refugiades en un ambient càlid i acollidor. 

L'horabaixa hem tornat cap a Omonia per retrobar-nos amb en Tassos i altres voluntàries per voltar pels carrerons concorreguts per persones drogodependents i sense sostre per repartir taronjada i "snaks". És impactant la quantitat de persones que es veuen forçades a viure al carrer. En algunes ocasions també es reparteixen agulles esterilitzades. És necessari entendre que no tenim la capacitat d'evitar que les persones es droguin, així que es promou la higiene per evitar malalties. Va ser molt gratificant dedicar el nostre temps a aquelles persones de qui tothom s'allunya. Ens sentim molt agraïdes per haver pogut oferir el nostre granet d'arena amb en Tassos i la seva gran labor.

DIA 11

Avui capvespre ens hem reunit amb en Tassos a la Plaça Victòria per conèixer la realitat dels carrers d’Atenes. L'explotació sexual de menors s'ha convertit en una de les grans preocupacions de la zona. Menors no acompanyats i joves són víctimes de tracta de persones a causa de la seva necessitat d'aconseguir un plat calent o un sostre on passar la nit. Xarxes de màfies s'estenen per les places. La nostra tasca consisteix en oferir assessorament i alternatives explicant l'existència de centres on aconseguir menjar, passar alguna nit, aconseguir informació administrativa i crear nous vincles amb altres persones. La simple presència d'en Tassos ja incomoda a aquests grups de depredadors. Tothom coneix la seva labor: es mou sempre pels carrers promovent la visibilitat dels conflictes i tractant-los des de l'arrel. En Tassos ens assenyala una sèrie d'homes situats a les terrasses dels bars que observen les places, d'altres esperen en bancs que els joves s'apropin. S'aproximen i cerquen la manera d'establir-hi un vincle, els ofereixen menjar, casa i protecció, de vegades també diners (7€ aproximadament) a canvi de tenir relacions sexuals amb ells.

Veim alguns policies per la zona però, tot i ser conscients de la realitat, no intervenen. Només actuen en algunes ocasions, quan observen joves clarament menors d'edat, i si no tenen papers els porten a comissaria. Una vegada allà agafen les seves dades personals i els deixen al carrer (a diferència d'Espanya, a Atenes no hi ha Centres d'Internament d'Estrangers).

La realitat ens ha deixat profundament tocats.
 

 

 

DIA 10

Avui al matí hem anat al mercat d'Eleonas. Està situat en un polígon industrial i les paradetes, tant per dins les antigues fàbriques com pels carrers que conformen la zona, s'estenen per tota la superficie.

Aprofitant que érem a Eleonas ens hem apropat a un dels camp de persones refugiades que hi ha a la capital. Hem demanat si podíem entrar, el guarda ens ha apuntat els nostres noms i hem tengut la sort de poder passar. És un dels camps que es troba en millors condicions: contenidors metàlics com a cases, un espai escola, un petit camp de futbol, etc.

Més tard hem tornat a Omonia per començar a organitzar el sopar amb Steps que hem servit amb un conjunt voluntaris a la plaça Varvakeios. Arròs amb verdures i pollastre, un tros de pa i cocacola, cafè i te. Per crear un espai agradable hem posat música a la plaça i hem montat unes taules per cuinar. Una parella oferia un espectacle de música i dança amb hula-hop. Les sensacions de proximitat, respecte i agraïment s’han anat amplificant a mesura que avançava el vespre. Les necessitats alimentàries s'han de complementar amb les socials, i la filosofia d'Steps promou la integració, un aspecte vital que de vegades es deixa de banda, ens hem sentit com una gran comunitat familiar.

DIA 9

Avui ha estat un dia de reflexió. A punt d'acabar l'any ens hem trobat a mig dematí a la Plaça Omonia. Hi havia una agrupació musical que tocava cançons tradicionals gregues mentre la gent s'apropava i es començaven a formar rotllanes per dançar syrtaki, balls originaris grecs. L'ambient era càlid i les persones es treien la timidesa en germanor. Després hem anat a passejar pel barri d'Exarchia i hem dinat en un restaurant on el propietari, amb un gran somriure, ens ha convidat a provar diverses begudes casolanes. Durant el dinar ens hem pogut conèixer amb més profunditat, creim que és important crear vincles no només de cares enfora, sinó també dins.

Més tard ens hem reunit amb en Tassos en una cafeteria. Un parell de companyes de l'Hotel Victoria ens han acompanyat i hem pogut compartir preocupacions i realitats que de vegades es fan feixugues. D'aquesta manera entre tots i totes hem pogut desgranar els conflictes i pensar idees per a gestionar-nos millor.

Després ens han acompanyat a sopar i ens hem reunit unes 15 persones voluntàries de Steps i l'Hotel Victoria, i hem seguit treballant els nostres vincles i fronts d'actuació.