3.000€ en donacions. Gràcies!

Un cop arribats a casa volem donar les gràcies de tot cor a les persones i organitzacions que han col·laborat amb el nostre projecte:

Gràcies a les persones que, a títol individual, han decidit aportar el seu granet d'arena, això diu molt de vosaltres. Catalina, Bernat i Joana, gràcies! ❤

Gràcies Alternativa per Artà  per l'aportació de 100 €!

Gràcies Associació S'aplec per aportar ni més ni menys que 500 €! 

Pròximament detallarem en què hem decidit invertir aquests diners que, juntament amb la donació d'Artà Solidari, sumen un total de 3000 €.

Un nin amb paràlisi cerebral oblidat per les grans organitzacions

Avui volem compartir un dels casos que més ens han colpit i que demanem que en faceu difusió.
Nosaltres ens vam quedar sense paraules, només amb llàgrimes de ràbia i impotència, quan la metgessa Esther Medina Turienzo de Salvamento Marítimo Humanitario ens ho explicava.
La nit de dilluns dia 6 de setembre, la matinada que nosaltres desembarcàrem a Quios, en una de les 3 barques que arribaren de Turquia, hi anava una família formada per una mare de 48 anys i 4 nins de 15, 12, 10 i 5 anys. El pare és a Síria i no saben res d'ell, pot ser és viu o mort, i tenen una filla gran a Alemanya. El nin de 12 anys té una paràlisi cerebral infantil, una derivació ventricleperitoneal i desnutrició.

Van passar 3 nits dormint en terra, ja que al camp de Vial no hi havia llits, tampoc van tenir ni un trist matalàs. Ningú mereix dormir a terra però tenint en compte que es tracta d'un infant amb discapacitat i en una situació tan vulnerable pensam que fa que sigui molt més greu.

Finalment, gràcies a ACNUR, CESRT i Zaporeak la família ha aconseguit una casa, una cadira de rodes, roba i bon menjar. I gràcies, sobretot, a SMH per denunciar-ho i fer el seguiment fins a trobar, almenys temporalment, una solució.

Història d'una família siriana

Avui volem compartir una de les històries que hem conegut i que més ens ha impactat.

Durant la nostra estada a Quios hem compartit molt bons moments amb una família de Síria que fa més de sis mesos que viuen al camp de Depethe, hem begut molts tes i hem jugat amb els infants. Mentre compartíem els tes, el pare que parlava una mica d'anglès, ens va anar explicant la seva història.

Es tracta d'una família formada per un matrimoni, dos fills de 10 i 9 anys i una filla de 5 anys. Abans de la guerra, fa uns anys, tenien un bon nivell de vida, hi havia feina, gaudien de bona salut, tenien dues cases, dos cotxes... Tot això es va acabar quan va arribar la guerra, ens va mostrar fotos de l'abans i el després de la seva ciutat i casa seva, tot destruït. El pare va estar tancat durant sis mesos, després van haver de fugir, ja que està convençut que sinó l'haurien matat. Marxaren cap a Turquia on varen estar vivint al carrer durant una setmana, fins que van agafar una barca cap a Quios. Per poder fer el viatge van haver de pagar 4000 $. 

Mai haguessin imaginat les condicions en les que haurien de viure a Europa on els tenen retenguts en un camp malvivint. Ens va contar que durant la guerra d'Iraq van acollir una de les famílies que fugien de la guerra a una de les seves cases. Ara que la seva família es troba en la mateixa situació es sent molt decepcionat i indignat.

Una de les seves principals preocupacions és la no escolarització dels seus fills i filla. Troben a faltar molt la seva vida a Síria i volen tornar-hi quan acabi la guerra, ja que part de la seva família és allà i la seva vida era molt més fàcil i barata. De fet, va insistir molt en la diferència de preus dels mateixos productes entre Síria i Quios. A més, ens va explicar que va fer l'entrevista per tal de sol·licitar asil a Europa però no els ho han concedit, ara està en mans d'advocats. Fins i tot s'han plantejat partir de Quios de manera il·legal, a través de màfies, però no poden assumir el cost, ja que els demanen 6000 € per persona.

Tant de bo ben aviat puguin continuar amb la seva vida, els desitjam el millor futur possible perquè s'ho mereixen!

Cap a Mallorca

Amb els sentiments a flor de pell, el Mallorca Team torna a casa. La lluita per un món millor tan sols acaba de començar!

Dia 14

Avui ha estat el darrer dia del nostre voluntariat a Grècia. De bon dematí hem anat al meeting per acomiadar-nos dels companys de CESRT amb els quals hem treballat durant l'estada a Quios. La coordinadora ens ha agraït el nostre treball entre llàgrimes i abraçades, demanant-nos per favor que no oblidéssim l'illa. Després hem anat a la cuina basca a fer la nostra jornada habitual. Avui divendres de menú hi havia tonyina amb maionesa, ensalada completa, iogurt i fruita. L'emplatat de l'ensalada sempre du més feina, a més, que moltes persones voluntàries ja han marxat i falten mans. Aquest problema no només el té Zaporeak, sinó també CESRT. L'estiu acaba i tothom comença a treballar o a estudiar de nou i ha de marxar, però el problema a Quios segueix i pel que sembla, sense voluntat, per part dels governs, de trobar una solució real.

Al mig dia, els companys de Zaporeak ens han convidat a dinar i després ens hem acomiadat d'aquest gran grup. A la tarda hem anat a visitar a les nostres amistats refugiades a Souda. Com és habitual ens han convidat a un te i entre abraçades i mirades de complicitat hem marxat, sense saber quin serà el seu destí i quan podran tornar a casa seva. Esperem que sigui prest i per fi puguin viure tranquils.

Un cop haver-nos acomiadat de tothom, amb el cor estret i les maletes plenes de bons moments, marxam cap a Mallorca. De ben segur que aquesta experiència ens ha canviat a tots i totes i ens ha encoratjat a seguir lluitant en favor d'un món més just.

Dia 13

El menú que hem elaborat aquest matí ha estat llenties amb arròs, pollastre al curri i galletes de xocolata. Avui ha estat més atrafegat perquè una vegada el menjar estava llest hem tornat anar a repartir-lo a Souda. El repartiment es duu a terme a través de dues organitzacions: Zaporeak, que dóna el menjar, i la gent de Norwegian Refugee Council, que s'encarrega de dur el control de les famílies que vénen a cercar el menjar i que tothom s'endugui les racions que li pertoquen. És una experiència que val la pena perquè la gent és molt agraïda i veus que els canvia la cara tan bon punt reben el menjar.

El capvespre hem anat al Parc que hi ha al costat dels camps amb els companys de la cuina. Era l'aniversari d'un d'ells i volia celebrar-ho amb nosaltres i amb els amics i amigues que viuen als camps. Hem fet un refrigeri tots plegats i hem jugat amb els infants i joves amb pilotes i globus. Hem passat una estona molt agradable.

Al vespre, una família ens ha convidat a sopar a la platja de pollastre torrat, una espècie de trempó i pita, un pa aplanat i arrodonit. Han fet foc per tenir caliu i poder torrar el pollastre, i junts hem pogut compartir un parell de tradicions culinàries. Les flames i la platja, amb ells de companyia, ha estat un instant del qual hem gaudit molt.

Dia 12

Aquest matí hem visitat l'únic camp teòricament oficial i militaritzat de l'illa: Vial. Per començar, a l'entrada del camp ens hem trobat un guàrdia de seguretat que ens ha negat el pas perquè no disposàvem d'un permís del Ministeri de Defensa grec. Com que no hem pogut entrar hem dedicat el nostre temps a fer fotos i vídeos del voltant del camp enreixat. Entre d'altres coses, hem trobat forats a les reixes de ferro fets per les persones que hi viuen per poder escapar-se o una pintada que diu «No food, No water». Teòricament, en un camp oficial és on les necessitats bàsiques estan més cobertes i les institucions destinen els diners, però en aquest cas realment és on les condicions són més deplorables. Ens han contat que quan hi ha una baralla entre persones refugiades de distintes nacionalitats, la policia els castiga sense menjar i aigua durant uns dies. Al cap d'una estona se'ns han acostat dos policies i de males maneres ens han dit que no podíem fotografiar el lloc. Per sort, abans ja havíem pogut recopilar bastanta informació del lloc i hem marxat satisfets.

Abans d'anar a Vial, hem començat el dia amb el meeting habitual de CESRT on hem donat la benvinguda a nous voluntaris i n'hem acomiadat d'altres que marxaven. El tema principal de la reunió ha estat la preocupant manca de persones voluntàries per poder realitzar totes les activitats previstes. Aquesta falta de voluntaris afecta sobretot a la cuina, per això hem decidit dedicar la resta dels nostres dies a Quios a reforçar aquesta activitat i poder complir amb els horaris de distribució habituals.

Al llarg del capvespre, ha tengut lloc una concentració feixista a la plaça de Quios. Seguint les recomanacions, nosaltres no hem anat a la plaça però hem pogut recopilar alguns testimonis de diferents persones refugiades i altres de voluntaris. S'han enduit als nins i nines a l'escola de Quios per mantenir-los a un lloc segur. Els manifestants han intentat accedir als camps per causar destrosses i fer por als refugiats. Al final no hi hagut incidents greus apart d'algun ferit que ha necessitat assistència mèdica.