Avui volem compartir un dels casos que més ens han colpit i que demanem que en faceu difusió.
Nosaltres ens vam quedar sense paraules, només amb llàgrimes de ràbia i impotència, quan la metgessa Esther Medina Turienzo de Salvamento Marítimo Humanitario ens ho explicava.
La nit de dilluns dia 6 de setembre, la matinada que nosaltres desembarcàrem a Quios, en una de les 3 barques que arribaren de Turquia, hi anava una família formada per una mare de 48 anys i 4 nins de 15, 12, 10 i 5 anys. El pare és a Síria i no saben res d'ell, pot ser és viu o mort, i tenen una filla gran a Alemanya. El nin de 12 anys té una paràlisi cerebral infantil, una derivació ventricleperitoneal i desnutrició.
Nosaltres ens vam quedar sense paraules, només amb llàgrimes de ràbia i impotència, quan la metgessa Esther Medina Turienzo de Salvamento Marítimo Humanitario ens ho explicava.
La nit de dilluns dia 6 de setembre, la matinada que nosaltres desembarcàrem a Quios, en una de les 3 barques que arribaren de Turquia, hi anava una família formada per una mare de 48 anys i 4 nins de 15, 12, 10 i 5 anys. El pare és a Síria i no saben res d'ell, pot ser és viu o mort, i tenen una filla gran a Alemanya. El nin de 12 anys té una paràlisi cerebral infantil, una derivació ventricleperitoneal i desnutrició.
Van passar 3 nits dormint en terra, ja que al camp de Vial no hi havia llits, tampoc van tenir ni un trist matalàs. Ningú mereix dormir a terra però tenint en compte que es tracta d'un infant amb discapacitat i en una situació tan vulnerable pensam que fa que sigui molt més greu.
Finalment, gràcies a ACNUR, CESRT i Zaporeak la família ha aconseguit una casa, una cadira de rodes, roba i bon menjar. I gràcies, sobretot, a SMH per denunciar-ho i fer el seguiment fins a trobar, almenys temporalment, una solució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada