Avui ha estat el darrer dia del nostre voluntariat a Grècia. De bon dematí hem anat al meeting per acomiadar-nos dels companys de CESRT amb els quals hem treballat durant l'estada a Quios. La coordinadora ens ha agraït el nostre treball entre llàgrimes i abraçades, demanant-nos per favor que no oblidéssim l'illa. Després hem anat a la cuina basca a fer la nostra jornada habitual. Avui divendres de menú hi havia tonyina amb maionesa, ensalada completa, iogurt i fruita. L'emplatat de l'ensalada sempre du més feina, a més, que moltes persones voluntàries ja han marxat i falten mans. Aquest problema no només el té Zaporeak, sinó també CESRT. L'estiu acaba i tothom comença a treballar o a estudiar de nou i ha de marxar, però el problema a Quios segueix i pel que sembla, sense voluntat, per part dels governs, de trobar una solució real.
Al mig dia, els companys de Zaporeak ens han convidat a dinar i després ens hem acomiadat d'aquest gran grup. A la tarda hem anat a visitar a les nostres amistats refugiades a Souda. Com és habitual ens han convidat a un te i entre abraçades i mirades de complicitat hem marxat, sense saber quin serà el seu destí i quan podran tornar a casa seva. Esperem que sigui prest i per fi puguin viure tranquils.
Un cop haver-nos acomiadat de tothom, amb el cor estret i les maletes plenes de bons moments, marxam cap a Mallorca. De ben segur que aquesta experiència ens ha canviat a tots i totes i ens ha encoratjat a seguir lluitant en favor d'un món més just.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada