El dematí ha passat aviat acompanyant i recollint els ''nostres nins'' de l'escola.
Més tard, hem tornat al Refugee Accommodation and Solidarity Space City Plaza a donar un cop de mà a l'hora de fer i repartir el sopar. Avui hi ha hagut molta feina ja que han acudit quasi totes les persones que hi resideixen (aproximadament 400 persones). Quan fèiem els plats ens hem sentit molt frustrats de veure que la quantitat de menjar que donàvem per persona era molt molt escassa perquè ha de bastar per a tothom.
Més tard, hem tornat al Refugee Accommodation and Solidarity Space City Plaza a donar un cop de mà a l'hora de fer i repartir el sopar. Avui hi ha hagut molta feina ja que han acudit quasi totes les persones que hi resideixen (aproximadament 400 persones). Quan fèiem els plats ens hem sentit molt frustrats de veure que la quantitat de menjar que donàvem per persona era molt molt escassa perquè ha de bastar per a tothom.
Mentre cuinàvem vàrem tenir l'oportunitat de conèixer la història d'un dels "xefs" més actius de l'squat. És un jove de 27 anys que va néixer a la frontera entre Pakistan i Afganistan. Fa 9 anys ja va ser a Atenes cercant refugi, i el varen tancar a la presó durant 1 any i mig per no tenir papers. En sortir, el deportaren a Afganistan i li varen prohibir la mobilitat total durant 5 anys. En acabar aquest període, tornà a iniciar la mateixa ruta migratòria. Quan per fi va arribar a Europa va passar de camp en camp per totes les illes gregues. Ara, duu 22 mesos a Atenes, ahir va tenir l'entrevista per sol·licitar asil i l'hi han denegat.
Una de les tantes històries perquè això és el que són: històries, sentiments i ambicions, i no simples números.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada