dimarts, 19 de setembre del 2017

DIA 11

Avui hem tornat anar al City Plaza per fer el dinar. Aquest cop hi hem arribat amb una sensació una mica estranya, i és que ha estat el nostre darrer dia allà, i per tant, a part de les ganes que teniem de tornar a veure a les persones que hem conegut també ens ha sabut greu haver-nos d'acomiadar de totes elles.
Tot d'una que hem entrat a la cuina se'ns ha presentat molt amablement una dona de 33 anys. Ella duu més d'un any a Atenes i és doblement refugiada: la seva família ja va haver de fugir de Palestina i ella va néixer a Yarmouk, un camp de persones refugiades a Damasc, Síria. Allà mateix va estudiar Filologia Anglesa i, en acabar, es va casar i va tenir un fill. Just un any després el seu marit va morir. Ara, ella és a Atenes amb el seu fill que ja té 7 anys i està molt contenta perquè ha passat l'entrevista de sol·licitud d'asil i reubicació. Per ella ha estat un poc difícil, ja que duien un estil de vida familiar que han hagut d'abandonar, ja que té una germana i un nebot que viuen a Alemanya i la seva mare a Noruega. Ella, finalment serà reubicada també a aquest darrer destí i ens explica que es sent molt afortunada per haver aconseguit obtenir l'asil al país que es troba la seva mare per tal de retrobar-se amb ella.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada