Avui, com ahir, hem tornat a anar a donar una mà als companys de la cuina basca Zaporeak Proiektua. Hem ajudat en la neteja de l'espai per poder acabar més aviat, ja que han hagut de reduir l'horari a causa de queixes dels veïns de la localitat. Fins i tot, el dia anterior, el batlle hi va anar en persona per dir-los que feien massa renou i els veïns no podien dormir. Des del nostre punt de vista, és una excusa ja que allò que realment els molesta és la tasca de fer el dinar cada dia a les persones refugiades. No entenem com es poden queixar d'un projecte autònom que s'encarrega de fer la feina que haurien de cobrir les pròpies institucions.
A la tarda hem col·laborat amb l'equip de Salvamento Marítimo Humanitario en la neteja d'una de les platges del sud on la setmana passada va arribar una barca. Hem recollit restes de la barca, flotadors, salvavides i altres objectes que hi quedaren.
L'estona que hem tengut lliure l'hem aprofitada per visitar uns amics que viuen a Souda. Un d'ells se'n va aquesta nit cap a Atenes on l'espera una germana seva; estava un poc nerviós però molt il·lusionat per anar-se'n. També hem conegut un altre home que ens ha contat que era professor d'història a un institut de Síria i la seva dona mestra d'escola abans de la guerra. Estava molt satisfet amb la seva vida fins que la guerra li destrossà. Hem tornat a comprovar que la majoria de persones són gent amb estudis i una vida estable, lluny de ser gent pobra, però que han hagut de fugir pels horrors de la guerra. Finalment, ens hem dedicat a entretenir els infants de dues famílies amb jocs i balls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada